L’odissea d’un desnonament
Tenir un sostre és un dret, sí, però un dret vulnerat en els desnonaments.
A la sala Paral·lel 62 se’n va representar un amb el públic fent d’actors seguint el text de la Desnonissea, de ressons homèrics, que van escriure Núria Martínez-Vernis i Oriol Sauleda –la Penèlope i el Telèmac de l’obra– i que va dirigir Roger Bernat amb la col·laboració d’ERRO Grupo.
Dividits els assistents entre activistes, veïnes, advocat, la Brimo i la comitiva judicial –que parla amb textos bíblics, excepte un vers d’Enric Casasses–, van anar llegint amb la seva diversitat d’accents, molts d’estrangers –les jornades són internacionals, sí–. N’hi ha que criden i n’hi ha que riuen fins i tot quan l’embolica que fa fort és un apocalipsi zombi.
I després, com que se suposa que és una jornada de debat, se’n fa un, però en pantalla gran i a través del mòbil, i cadascú torna a ser un personatge, amb acotacions de direcció.