Melòdics marcians

El trio britànic Alt-J, originari de Leeds, està immers en la gira de presentació del seu quart àlbum, The dream, ja des de l’estiu passat, en què van ser cap de cartell del Vida. Amb les cançons noves ben rodades, el grup de l’excèntric so que lidera Joe Newman va fer gala d’una acusada personalitat que els situa entre l’indie pop, l’art rock, la folktrònica o el trip pop, com bé va evidenciar la inicial Bane.

Escoltant Every other freckle, amb una barreja de melodia beatleriana i voluntat progressiva, queda clar que estan fora del normal. Les filigranes vocals són el seu fort. Es fa evident a The actor i als falsets que coronen In cold blood i Deadcrush.

El grup es va formar a la universitat i per això abunden els referents culturals. Taro es titula així en honor de la fotògrafa Gerda Taro, i Matilda es basa en un personatge que interpretava Natalie Portman en una pel·lícula de Luc Besson. Naveguen entre psicodèlia i folk, entre la part confidencial i l’orquestral a Tessellate. I la narcòtica U&ME sembla inspirada per les lànguides maneres del neozelandès Connan Mockasin.

Entre els moments àlgids, Something good, joia pop i alhora una mica inquietant, The gospel of John Hurt, amb veus deformades, Delta, solemne i espiritual, i un Fitzpleasure amb guitarra distorsionada i veus celestials. Per al bis van reservar un trio d’asos, uns Left and free i Hard drive cold a ritme de punk-funk i, per rematar, el seu èxit Breezeblocks, la seva marca de fàbrica, entre melòdica i marciana. Menció especial per als teloners, el duo català b1n0, que van fer gala d’una convincent mescla d’electrònica i postrock, d’abstract beats i trip soul, a més del pop metafísic, amb la veu de Joan Pons a Dance dance decadence V1.