La Vanguardia (Català)

Ocàs i futur

- Jord M dd leno

Davidsen, Meier i T eorin Intèrprets: Iréne Theorin, Waltraud Meier, Li@e David@en. Orque@tra S. del Gran Teatre del Liceu, dirigida per Jo@ep Pon@ o i data: Gran Teatre del Liceu (G3IJII2022)

Furor del públic, gairebé un quart d’hora d’ovacions, en un concert Wagner-Strauss que passarà a la memòria col·lectiva del liceista. Es va presentar oficialmen­t la soprano noruega Lise Davidsen (Stokke, 1987), potència vocal ideal per al repertori germànic, amb un instrument llustrós, sense comparació en l’actual panorama líric.

La més jove de les tres cantants de raça que van protagonit­zar la vetllada va demostrar per què a la Davidsen se la disputen tots els coliseus lírics del món. Actual reina de Bayreuth, meca wagneriana, on ja ha estat Elisabeth i Sieglinde, es va menjar la sala del Liceu amb el seu inabastabl­e registre, de greus mòrbids i aguts boreals. A més va demostrar una inusitada mestria en la modulació de la veu, apianant i controlant l’emissió.

La sueca de Gislaven Iréne Theorin (n. 1963) ha estat la Brunnhilda més expressiva i estimada del segle XXI per a la història del Liceu. Sempre emotiva, va buscar colors, matisos i va compensar un registre ja castigat d’aguts que encara són imponents però mancats de brillantor, i un registre greu que ha perdut presència. Com a Elektra, va esclatar la seva personalit­at amb un enfrontame­nt vocal amb Klitemnest­ra esquitxat de drama i lirisme.

El comiat oficial dels escenaris espanyols de la gran mezzo Waltraud Meier (Würzburg, 1956), va ser un regal a l’ocàs d’una personalit­at operística llegendàri­a. La Meier va mostrar el seu carisma amb una escena tallada del monòleg de Waltraute, del Götterdämm­erung wagnerià, per després rematar com a Klitemnest­ra, en què va mostrar el domini de l’articulaci­ó, l’expressió idiomàtica i aquell cant magnètic caracterís­tic únic.

L’orquestra del Liceu va lluir seccions, sobretot el metall i les fustes, amb detalls en els solos, i va mostrar la seva reconeguda millora de qualitat general, amb un Josep Pons digne, però mancat d’incisió emocional.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain