Cap a ‘La quimera de l’or’

Des que el 1988 va iniciar la seva incansable trajectòria amb Sorgo rojo, premiada a Berlín amb l’Ós d’Or, l’infatigable i etern dissident Zhang Yimou ha enllaçat pel·lícula rere pel·lícula i multitud de guardons mitjançant obres al marge del previsible.

Amb diversos films encara per estrenar, ara reapareix a les pantalles amb un thriller d’espionatge ambientat als anys trenta. Quatre agents especials del Partit Comunista, després d’haver rebut entrenament a la Unió Soviètica, tornen a la Xina per a una missió secreta, però tot pot canviar quan són traïts. Malgrat la inevitable tendència als metratges desmesurats, Zhang Yimou aconsegueix, en gairebé tot moment, empresonar emocionalment l’espectador amb aquesta nova pel·lícula en què torna a combinar emocions de ficció i fets històrics no menys incisius.

El 1931, quan el Japó va envair la Xina, la bretxa de rivalitat entre ells es va eixamplar. Els japonesos van muntar camps secrets de presoners al nord-est de la Xina i allà es van cometre crims terribles.

És el que s’explica al principi d’una pel·lícula les dues hores de metratge de la qual gairebé mai no sepulten l’espectador sota les fredes neus del tedi. L’elegància de les imatges, tan proverbial en el cinema de Yimou, i una acció sovint trepidant impedeixen qualsevol moment d’avorriment.

El record i la presència de freqüents imatges de pel·lícules com La quimera de l’or (1925) situen en un pla molt destacat Charles Chaplin i el seu cinema de mestre sense fronteres. “Només podem agafar els comunistes si pensem com ells”, i per això es comuniquen utilitzant gestos i mirades.

Hi ha acumulades en aquesta obra referències a Chaplin per part del sempre sorprenent Zhang Yimou, situat aquí entre diverses fronteres traspassades amb habilitat. Potser per això no ha estat rebuda amb l’entusiasme habitual que envoltava la seva arribada a un públic més internacional. Sobreviure a la terrible mirada del censor mai és fàcil, Yimou ho sap.