Oportunitat a Qatar
Una gran oportunitat sens dubte suposa el Mundial de Qatar per a la reivindicació dels drets humans. Pot ser que aquest Mundial estigui adjudicat a través de possibles compres de vots, però també podríem gratar per veure fins a quin punt si en una mesura o una altra també ho van ser d’altres. Soc un gran admirador del futbol, m’hauria agradat ser entrenador. El futbol en si mateix, la gestió d’un grup, la comunió amb els aficionats a la recerca d’un objectiu comú és una cosa que sempre em seduïa. Però d’altra banda sempre em vaig sentir molt allunyat del que podríem anomenar el món del futbol. És un esport meravellós i de nou com a element d’agrupació de masses gaudeix d’una gran oportunitat. La de posar una llavor en un país on existeix una retallada brutal dels drets humans per visionar que hi ha un món on s’ha de respectar les individualitats, les seves actituds, les seves emocions, els seus gustos. On quan un no busca el mal dels altres, té dret a ser qui és, i que ningú absolutament ningú no pot retallar aquell dret. Perquè la llibertat comença quan un té la capacitat de marcar i escollir el seu destí. Un pot pensar que el millor hauria estat negar a Qatar la possibilitat d’organitzar el Mundial. Mantenir-los apartats, aïllats, que rebessin per la seva actitud el càstig de la ignorància. Però en el fons crec que el millor és que se celebri, es debati i es discuteixi. Però si volem canviar o aportar un granet de sorra per començar a canviar aquesta situació, haurà de ser sempre des de la seducció i en cap cas des de la humiliació. Aquest seria un error molt greu. Una altra vegada Occident mostrant que és el posseïdor de la veritat absoluta. L’únic que sap què és el cert amb la prepotència d’assenyalar amb el dit aquell que no combrega amb les nostres idees. Ahir sopant amb els meus fills vaig tenir el plaer de veure com mostraven actituds diferents respecte a la posició de Lloris, que es nega a lluir el braçalet LGTBI perquè creu que és una falta greu de respecte als costums dels qatarians. Em va agradar aquest debat generat entre quatre persones que estan entre els 14 i els 30 anys, en vaig gaudir, vaig intentar aportar les meves idees, però crec que tinc més èxit entre algun dels meus lectors que entre els meus fills. Les posicions van ser bastant enfrontades. Un deia que era una vergonya que se celebrés aquest Mundial i ho lligava tot als suborns i als diners. Un altre que si accedeixes a anar a un escenari has de respectar els seus costums i, si no, no anar-hi. A l’altre li semblava una vergonya l’actitud de Lloris.
Al final ningú no va convèncer ningú, però sí que va quedar una escletxa per a la reflexió. I potser això és el més important. Que a Qatar vegin que hi ha gent que vol respectar-los encara que no estigui d’acord amb les seves lleis. Que també existeixen d’altres que provaran de reivindicar els drets humans. Lamentablement això no tornarà la vida als milers de treballadors que han mort en la construcció de les infraestructures. Tampoc no esborrarà de la ment les vexacions que han patit molts. Però sí que pot ser que això obri una mica la porta a la visió de les llibertats. Perquè una porta només s’aconsegueix obrir de bat a bat si es comença obrint una mica.