De població i de clima

La simultània publicació de les xifres d’habitants del planeta (fins als 8.000 milions) i de la celebració de la conferència sobre el clima (COP-27) conviden a una reflexió serena sobre la responsabilitat de la població en l’increment de les emissions de gasos hivernacle. Del tot imprescindible atès el seu insòlit avanç: entre el 1960 i el 2022, de 3.000 a 8.000 milions, un augment anual d’un l’1,6% difícil de trobar en altres magnituds i que, a més, continuarà les pròximes dècades (l’ONU espera que arribem gairebé als 10.000 milions el 2050 i que ens acostem als 11.000 el 2100).

I s’ha d’incorporar la demografia al debat de què cal fer perquè l’augment d’emissions resulta d’una quàdruple combinació de canvis: en PIB per càpita, en els continguts d’energia per unitat produïda de PIB i de CO per unitat 2 energètica utilitzada i, finalment, en població. I tot i que des d’Occident ens hem centrat a millorar l’eficiència (reducció de l’energia utilitzada per generar una unitat de PIB) i a reduir les emissions de CO (substitució del car2 boni per energies netes), no intervenir sobre els altres dos factors responsables de l’augment de CO o de metà no 2 els fa desaparèixer com a causes del canvi climàtic. De fet, els científics que elaboren els informes de l’IPCC (Intergovernmental Panel on Climate Change) adverteixen que l’increment del PIB per habitant junt amb el de la població continuen sent els factors més rellevants en l’augment de l’ús de combustibles fòssils. Malauradament, aquesta advertència desapareix en els resums dels extensos informes de l’IPCC que s’elaboren per al públic en general, per a la premsa o per als polítics que han de prendre decisions. Raons d’aquesta particular omissió? Aquí hi ha de tot. Des de les polítiques provida de les esglésies cristianes d’Occident o les d’alguns dels seus governs, fins a les posicions de part de l’esquerra que emfatitzen que el més rellevant és el consum dels que més tenen. Consum i desigualtat serien, en aquesta visió, el problema, i tractar l’augment de la població desviaria de la qüestió principal. Sigui la raó que sigui, el creixement demogràfic i el del PIB per càpita no apareixen.

Però, agradi més o agradi menys, l’augment de la població continuarà, i també el del PIB per habitant, cosa que alhora és tan desitjable com inevitable. Llastimosament, reduir l’impacte d’aquests factors en el canvi climàtic implicaria incorporar en els debats la redistribució de l’ingrés, des dels països més rics als menys afavorits. I això, ai!, són figues d’un altre paner. Per això, i tot i que segur que nosaltres millorarem en renovables i en eficiència energètica, si deixem de banda la població i la distribució del PIB de la resta del planeta, em temo que ens espera un futur climàtic poc encoratjador.

El PIB per càpita i la població són els factors més rellevants en el canvi climàtic