“Una imatge ‘virtureal’ ens dirà al mòbil: ‘Per què no proves això?’”
Tinc 65 anys i investigo perquè Google ens brindi a tots els ‘baby boomers’ pròtesis neuronals per millorar la nostra vellesa. Vaig néixer a Londres: soc cibernètic com volia el meu pare i lluito perquè el vell que hi ha en mi no domini el nen i així ser un adult. Col·laboro amb el CCCB
Vostè recordava aquesta entrevista quan s’ha llevat aquest matí? He consultat l’agenda del mòbil per recordar-me’n.
Ho veu? De la mateixa manera que jo he arribat fins aquí, al CCCB, fent servir el Maps. Jo ja no soc també el xip i el software? I li avançaré una cosa: aviat veurem al Maps la línia virtual per seguir...
Com?
Serà més directe que el Maps, més individualitzat amb realitat augmentada. Serà com veure el que tinc davant meu a la meva pantalleta o les meves ulleres virtuals, però amb una línia amiga que em digui per on anar. Com ho sap?
Soc conseller de Google i, encara que he firmat una clàusula de confidencialitat, puc apuntar-li algunes tendències.
Veure aquesta ratlleta no és predictiu? El nostre cervell és sobretot un ens predictor que llança hipòtesis sobre què passarà a cada instant perquè actuem.
I aquesta ratlleta seria cervell estès? Com la personalització de la intel·ligència artificial en el nostre dia a dia: li dirà quantes vegades ha fet cada cosa que vostè vulgui saber per millorar els seus hàbits...
Des de l’aigua que he begut fins a les persones amb qui parlo més cada dia?
I altres patrons de conducta de què continuem sense ser conscients. I que potser li interessa millorar. Serà intel·ligència artificial que només vostè controlarà i gestionarà per al seu propi progrés. Una altra tendència és la generació d’imatges...
Haurem de veure més imatges, encara? Seran imatges en part de vostè mateix, en part de realitat augmentada...
Són necessàries?
Els mapes eren necessaris? Seran imatges entre virtuals i reals, virtureals.
El primer cop que em van parlar de Twitter en una entrevista no vaig entendre res. Aquestes imatges fomenten la creativitat. Seran una mena de... “per què no proves de fer això?” adaptat a cadascun de nosaltres. Són divertides. Cregui’m.
Trigaran molt a ser no realitat?
Són una tendència de recerca. I la tercera està relacionada amb l’envelliment, perquè investiguem totes les extensions del cervell, aquestes sí pròtesis clarament, que ens ajudaran quan el cervell comenci a fallar i que ja poden ajudar els malalts mentals...
Com?
Donant-los aquesta assistència en cada instant que avui no sempre els podem facilitar. I la investigació aplicada al cervell?
La tecnologia de ressonància magnètica informatitzada (MRI) en dispositius mòbils ja permet veure què fa el cervell quan actuem i revelarà part de com pensem interactuant amb l’entorn...
No falta gaire per a això?
És un procés mil·lenari. Sap quina va ser la tecnologia externa que van incorporar els nostres avantpassats al seu cervell i avui és nosaltres? El llenguatge! Escriure i llegir avui és exercici mental. Té hora?
Una mica més de les onze...
Sense mirar el rellotge ho sap perquè hem començat a les onze. Vostè, la seva ment, és el rellotge. El mateix s’ha fet amb el llenguatge. Incorporem xips a la ment?
En això treballem al meu equip, investigar aquesta coevolució amb neurocientífics de la visió, informàtics, antropòlegs, arqueòlegs..., alguns d’ells espanyols.
No hi haurà diferència entre carn i xip? Ja Avicenna al segle X definia braços i cames com extensions del cervell que podríem treure i posar...
I dient-ho què anticipava?
Que avui ja no som sense el nostre mòbil, el nostre ordinador, els softwares que incorporen i aplicacions, les xarxes... El nostre cervell s’expandeix amb ells i es contreu sense ells, com la nostra identitat.
No són simples accessoris externs?
No.
Per què n’està tan segur?
Perquè, entre altres coses, alteren la nostra percepció del temps. Fa servir TikTok? Intento assabentar-me de què va.
És un algoritme que, amb l’ús, detecta què és el que capta la teva atenció i ho fa tan bé que va oferint-te vídeos de minuts fins que sense adonar-te’n passen hores...
Si no tens més feina per fer...
Michael Lynch afirma que només podem estendre la memòria o la capacitat de càlcul amb xips, però el moment eureka de la creativitat que connecta tot el que sabem i anticipa el que descobrim l’aconsegueix el cervell humà amb aquestes extensions o sense.
El “ja ho tinc!” és només de neurones? Crec que he demostrat que la nostra percepció acaba fonent-se amb l’instrument que ens la proporciona. Vostè no recorda un nom, el cerca al mòbil; ja no distingeix si és la seva memòria o el mòbil el que el recorda; vostè és el seu rellotge, el mòbil, els xips... Som el nostre cervell estès.