No va ser l’últim sopar de Smith
Alabama suspèn per segona vegada l’execució d’un reu en no saber connectar la xeringa
Kenneth Eugene Smith, de 57 anys, és el segon membre del club dels que han sobreviscut a la pena capital als Estats Units una vegada que havia començat l’execució.
Ja estava lligat a la llitera i s’havia iniciat el procés per connectar-li les vies intravenoses quan el departament de presons d’Alabama va decidir cancel·lar el procés perquè no disposava de temps abans que l’ordre expirés a mitjanit.
Va tenir el seu últim sopar, però el van tornar a la cel·la. No hi va haver manera de trobar una segona vena adequada, com requereix el procediment, per injectar el fàrmac letal. “No disposàvem de temps per completar l’execució, per tant es va cancel·lar”, va afirmar John Hamm, responsable del servei penitenciari de l’estat. Havien establert una primera línia intravenosa, però van ser incapaços de connectar l’altra.
Aquesta és la segona ocasió en què Alabama es troba amb aquesta situació en pocs mesos. Al setembre van haver de suspendre l’execució en marxa d’Alana Eugene Miller per la mateixa raó que no tenien temps per complir l’ordre després de no trobar la manera de connectar les vies. El seu advocat, que avui dia continua litigant per evitar la sentència definitiva de Miller, va assegurar llavors que el seu patrocinat era “l’únic sobrevivent a l’execució”. Smith s’ha incorporat a aquest club, en espera que l’estat recorri al tribunal per demanar una nova data.
Al juliol, un problema semblant va fer que l’execució de Joe Nathan James fos el que s’ha descrit com una tortura. Li van fer un tall al braç per accedir a les venes. Això ha estat la base per a diverses apel·lacions de condemnats a Alabama.
El cas Smith, a més, té una singularitat. Dijous, d’hora, el seu advocat va aconseguir que un tri
No van trobar la vena de Kenneth Smith i va caducar l’ordre, com va passar fa dos mesos amb un altre pres
bunal d’apel·lació aturés la decisió pels problemes que s’havien detectat amb les vies intravenoses, cosa que suposava patir “una crueltat il·legal”. El Tribunal Suprem va anul·lar aquella decisió, amb l’oposició de les tres magistrades progressistes (Sonia Sotomayor, Elena Kagan i Ketanji Brown Jackson), i la governadora, la republicana Kay Ivey, va indicar que s’havia de procedir amb l’execució.
Fins aquí, una història més o menys coneguda. El més inusual és que el jurat va declarar culpable Smith el 1988 com un dels dos autors de la mort d’Elizabeth Dorlene Sennett. El marit, Charles Sennett, pastor d’una església protestant, va pagar 1.000 dòlars a Smith perquè matés la seva esposa. Tenia deutes i volia cobrar l’assegurança de la dona.
El seu col·lega de malifeta, John Forrest Parker, va ser executat el 2010. El cavall de batalla legal de Smith va consistir en el fet que, si bé va ser allà i va muntar l’escena a l’habitatge perquè semblés un robatori, no va participar en l’agressió.
Però en fase de sentència (1989) el jurat va assolir una decisió de deu vots contra dos respecte a la pena a aplicar. Com que no era unànime, això evitava la pena de mort al convicte i, en lloc d’això, la sentència va ser de cadena perpètua, sense opció a la llibertat condicional. Aquest veredicte es va anul·lar el 1992 i, el 1996, n’hi va haver un altre d’onze a un, per la qual cosa es mantenia la perpètua.
El jutge que va presidir el tribunal va ordenar, però, que Smith fos condemnat a la pena capital, i va anul·lar així la decisió del jurat. Aquesta facultat del jutge és una mesura que Alabama va prohibir el 2017 i que no es permet actualment en cap altre estat del país.