La jurista del tiqui-taca en la política
MARIA EUGÈNIA GAY La delegada del Govern central va ser degana de l’advocacia de Barcelona i ha fet de la mediació i el pacte la seva carrera
“Cap, no se’m lesioni!”, diu de broma l’escorta de Maria Eugènia Gay (Barcelona, 1975), mentre la delegada del Govern de Catalunya corre cap a la pilota i la xuta. Gay ha jugat a futbol des de petita, i tot i que fa temps que només practica amb els fills, s’ha posat la samarreta del Barça, pantalons curts i les botes en suport de les jugadores de la selecció espanyola. La cita amb aquesta advocada, especialista en dret processal civil, és al costat del Velòdrom de Barcelona, que té un camp de futbol 7. Gay va ser durant cinc anys degana del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) i també era presidenta del Consell de l’Advocacia Catalana i vicepresidenta del Consell de l’Advocacia Espanyola, fins que Pedro Sánchez la va escollir al gener per rellevar Teresa Cunillera. El traspàs va ser ràpid. “Vaig entendre molt bé el que volien de mi”, explica.
De fet, es tractava de mantenir el seu full de navegació cap al desglaç, amb les coordenades amb què maniobra també Salvador Illa a Catalunya. Gay és especialista en desjudicialització i va ser pionera en l’impuls de la mediació, amb el primer màster sobre la matèria a l’ICAB, per fomentar la cultura del pacte i que les parts puguin arribar a un acord i evitar els tribunals.
L’etapa com a degana la va iniciar al juliol del 2017, en vigílies del referèndum d’independència, i el seu afany al capdavant de la institució, amb una junta plural en què hi eren, entre altres, Jordi Pina i Olga Arderiu –advocats de líders
de l’1-O al judici al Suprem– va ser mantenir la neutralitat, tasca complicada per les pressions que arribaven de tots costats.
Una de les seves iniciatives va ser crear, tres dies després de l’1-O, una comissió de mediació, diàleg i conciliació amb el consens de patronal, sindicats i universitats, a la qual s’hi van adherir més de 150 entitats amb la voluntat “d’intentar desinflamar i obrir un diàleg”, detalla. Va presentar la iniciativa als governs català i espanyol i al Congrés. “Del PSOE em van rebre Pedro Sánchez i Meritxell Batet, allà el vaig conèixer i li vaig explicar com creia que podíem superar la situació”, afirma. Sánchez i Gay es van continuar trobant en actes. Ella sempre anava a saludar. Ho fa amb tothom. És mediàtica i sap moure’s en les relacions públiques. És el futbol tiqui-taca, passes curtes i precises, sense perdre la pilota.
A Madrid s’ha posicionat com una jurista catalana de prestigi, amb diversos reconeixements, entre ells la Creu de Sant Ramon de Penyafort. El seu cognom li obre portes. El seu pare és Eugeni Gay, advocat, antic magistrat i vicepresident del Tribunal Constitucional, progressista, i un dels defensors de l’Estatut, que en el seu vot particular de la sentència no va estalviar critiques als seus companys i va defensar la concepció de Catalunya com a nació. Com a responsable de relacions internacionals de l’Advocacia Espanyola, va viatjar molt en representació d’Espanya a congressos, seminaris i altres fòrums. En els anys del procés va protestar contra les campanyes de l’independentisme que posaven en dubte la
democràcia espanyola. “Em preguntaven amb inquietud. Van ser campanyes potents, van fer bé la seva feina. Em va tocar posar el context i defensar que la nostra democràcia és robusta”, admet. La infantesa de Maria Eugènia Gay i els seus tres germans està lligada al bufet familiar obert als setanta. “Amb cinc anys ja pensava que volia ajudar els vulnerables com feia el meu pare, un gran defensor de la democràcia i la independència judicial. El recordo com un treballador infatigable. I llegint, escoltant música... cada matí ens despertava amb un cant gregorià!”, riu.
Els dissabtes, els germans cantaven a la coral infantil L’Esquitx. Però ella prefereix el rock. “Soc una fan absoluta de Bruce Springsteen, d’anar a tots els concerts i saber-me les lletres, i de Tina Turner”, assegura. Tampoc no es perdia un concert de Sopa de Cabra, Sau o Els Pets.
Va estudiar als Jesuïtes i a la Universitat Abat Oliba. I sempre era a l’equip de futbol i al grup de teatre. Durant els anys universitaris, sota la tutela de Mercè Puy, va ser Antígona i la núvia de Bodas de sangre. “Vaig agafar el paper d’Antígona, de defensora dels drets i la dignitat de la família, i no l’he deixat en la meva vida”, riu. A més del gregorià, el seu pare la va iniciar en la lectura dels clàssics. “Em va marcar L’amistat, de Ciceró, donar sense esperar res. Jo soc sociable; a casa, amb quatre fills, on en mengen tres en mengen quinze. I penso que puc amb tot...”, assegura, mentre va al vestidor, d’on sortirà ja de curt i amb la samarreta del Barça, donant tocs a la pilota.
El pare els despertava amb cant gregorià i de petita anava a una coral, però ella es queda amb Bruce Springsteen