La recuperació de la sanitat pública

Dèiem en aquesta pàgina dimarts, després de la multitudinària manifestació a madrid contra la política restrictiva que isabel Díaz ayuso, presidenta de la Comunitat, estava aplicant a la sanitat pública, que com més temps trigués a reconèixer el problema que ella estava contribuint a agreujar, més dany es causaria a si mateixa i al seu partit. abans-d’ahir, després d’una llarga reunió entre els responsables de la sanitat madrilenya, dependent d’ayuso, i els sindicats, les parts van arribar a un pacte, que sens dubte alleujarà les tensions del sector. La Conselleria de sanitat i el comitè de vaga d’urgències extrahospitalàries van perfilar un acord que suposava posar fi a aquesta aturada, iniciada nou dies enrere. L’acord es plasma, abans que res, en la dotació de metges per a 49 centres d’urgències extrahospitalàries, que d’ara endavant podran tenir diversos facultatius. Potser el nombre no serà l’òptim. Però si recordem la situació d’on venim, en la qual alguns d’aquests centres estaven assistits exclusivament per infermeres, sense metges per consultar en directe –a tot estirar, mitjançant videoconferència–, veurem que el progrés és apreciable. sembla absurd felicitar-se perquè un centre mèdic hagi de tenir metges a disposició dels pacients. Però no ho és. atesa la situació prèvia, el resultat de les negociacions es pot valorar com un èxit de la reivindicació popular i una garantia de la millora de l’assistència de la població, que aspira –i no és una cosa gens extravagant– a tenir metges a les urgències. L’acord que s’ha aconseguit és rellevant. Però no n’hi ha prou per retornar la tranquil·litat a aquest sector. Per a dilluns vinent està convocada una vaga de metges de família i pediatres –en total, uns cinc mil–. Les negociacions amb aquest col·lectiu professional es van iniciar ahir a la tarda. La sanitat madrilenya ja ha posat fi a una vaga. Però encara en té una altra per resoldre. Confiem que el Govern de Díaz ayuso, que aquesta vegada ha sabut rectificar, superi ara el problema com va resoldre l’anterior aquest dijous passat. els ciutadans han de rebre una atenció mèdica correcta. i els metges i tot el personal sanitari han d’estar en condicions de proporcionar-la. el cas de la sanitat pública madrilenya ha estat – encara ho és– extrem. Però a tot espanya hi ha la sensació que la sanitat no s’ha recuperat encara dels anys de la pandèmia, de l’enorme esforç que van exigir al personal mèdic. La sanitat pública ha estat un orgull de l’espanya democràtica. Cal posar els mitjans perquè ho segueixi sent, i cal procedir a una reforma estructural, per evitar que hi hagi metges que reben fins a seixanta pacients al dia, com passa ara. això no s’aconsegueix, certament, retallant serveis, sinó enfortint-los a tot arreu on faci falta.

Ayuso ha sabut rectificar i parar una vaga, però n’hi ha una altra per desconvocar