Retrats electorals

Deia l’enyorat Manuel Vázquez Montalbán que tots havíem de votar a les eleccions dels Estats Units perquè ens concernien. Però si no podem fer-ho, en seguim de prop els resultats. No només les dades bàsiques, sinó detalls significatius. Kenneth Mejia, 32 anys, filipinonordamericà, graduat en Comptabilitat, analista de la multinacional Ernst&Young, activista del Partit Verd, defensor dels sensesostre. Elegit amb el 60% contra un veterà polític, tresorer de l’Ajuntament de Los Angeles, amb pressupost de 12.000 milions de dòlars, el doble de la Generalitat. Serà ell qui auditarà les finances de la ciutat, començant per la policia (famosa a Hollywood), que pressuposta 3.000 milions. Va fer campanya a través de TikTok demanant als joves que controlessin qui controlava la seva vida. De vegades ho va fer ballant vestit de Pikachu (vau seguir Pokémon fa temps). Una gota d’aigua. Però en una metròpolis mundial en un món en què els joves diuen prou. Pujant en l’escala: John Fetterman, senador electe de Pennsilvània, a qui potser coneixeu per l’excel·lent crònica d’Anna Molas Subirats en aquest diari. Fetterman se situa a l’esquerra del Partit Demòcrata, alcalde de Braddock, una ciutat industrial devastada per la desindustrialització, i es recolza en la classe obrera blanca en crisi, precisament aquells que se suposava que només voten Trump. Cap rapat, amb dessuadora, tatuat, casat amb una brasilera indocumentada, amb un programa sense ambigüitat: sanitat pública, reforma del sistema penal, anul·lació de la pena de mort, dret de les dones a decidir sobre el seu cos, augment del salari mínim. Tot el que teòricament no faria possible la seva elecció. La seva victòria rotunda sobre el televisiu Dr. Oz, patrocinat per Trump, en un escó republicà, és el que permet als demòcrates controlar el Senat malgrat l’animadversió de l’establishment demòcrata cap a Fetterman. El maig del 2022 va patir un vessament cerebral que li va incapacitar la parla i l’audició. Es va rehabilitar. Va recuperar parcialment les dues capacitats. Tot i així, en el debat electoral del 25 d’octubre no arribava a articular. Però el seu llenguatge eren les seves propostes i la seva història. Va guanyar.

Vista a la dreta. Ron DeSantis, governador de Florida, reelegit amb una àmplia victòria. Va estudiar a Yale gràcies a una beca de beisbol. I després, a la facultat de Dret de Harvard. Forces especials de la Marina, els Seals, com a conseller legal. Amb les moltes acusacions de drets humans que va rebre aquesta unitat a l’Iraq, els devia ser molt útil. A partir d’aquí va ser elegit al Congrés amb el suport de Trump i després va decidir consolidar la base d’extrema dreta de Florida. Prohibeix parlar de raça i identitat a les escoles, rebutja l’homosexualitat, reenvia els immigrants a altres estats, afirma la prioritat de la religió sobre la vida. Trump l’hi té jurada. Perquè de sobte encarna el trumpisme sense Trump, propulsat a les presidencials del 2024 per tota la dreta sense complexos.

Tres embrions del que sorgeix lluny d’Europa i a prop de les nostres vides.

Tres embrions del que sorgeix als EUA, lluny d’Europa, però a prop de les nostres vides