Volem cap a Moscou

La clarividència d’alguns directors de cinema i guionistes fa que hi hagi pel·lícules que són una premonició d’allò que pot arribar a passar. L’any 1964,

Stanley Kubrick fou el director de Doctor Strangelove (¿Teléfono rojo? Volamos hacia Moscú), nominada a quatre Oscars. A grans trets, en plena guerra freda, un general dels Estats Units d’Amèrica ordena un atac nuclear contra la Unió Soviètica. En vista del desgavell que pot ocasionar, el president dels Estats Units es posa en contacte amb Moscou per tal de comunicar que no en facin cas, que això és una falsa alarma. Però malauradament un assessor del president nordamericà diu que la Unió Soviètica té la màquina del Judici Final, és a dir, una arma nuclear. La pel·lícula està valorada com una de les grans comèdies, però crec que caldrà anar amb compte, ja que tot indica que la ment de l’ésser humà és volàtil i que el concepte del bé i el mal no és el mateix per a tothom. Malauradament sembla ser que avui en dia manipular el telèfon vermell està a l’abast d’alguns. Pe e p e o Subscriptor Anglès