Les xifres clau que revelen la crisi climàtica

e er re ! S’estima que aquest any (en dades fins al setembre) ja han pujat 1,15°C per sobre de la mitjana preindustrial (1850-1900). Probablement, els últims vuit anys (2015-2022) siguin els més càlids de totes les sèries registrades (des del 1850).

"# ro ! Les temperatures han augmentat en el període 1991-2021 a un ritme mitjà d’aproximadament +0,5°C per dècada. És més del doble que la mitjana mundial.

#n re 2$4%C 2$&%C ' ! Els plans nous, actualitzats i presentats pels governs, comporten que l’increment de temperatures assolirà entorn dels 2,6°C durant aquest segle. Si s’atengués la petició d’ajuda i assistència externa, aquest augment es reduiria a 2,4°C n 2$(%C! Actualment, amb les polítiques vigents, les pujades de temperatura s’encaminen fins als 2,8°C.

Con r c on n c on ! Només 29 països han presentat plans de reducció millorats des de la conferència de Glasgow del 2021. Els plans presentats a l’ONU, incloses les contribucions més recents, indiquen que les emissions augmentarien per

al 2030 un 10,6% respecte a les del 2010, però baixarien un 0,3% respecte al nivell del 2019.

Camí per a la meta d’1,5ºC. Encarrilar una ruta per a un escalfament global no superior a 1,5°C exigiria reduccions un 45% superiors a les previstes per al 2030.

D’aquí a nou anys. Al ritme actual hi ha un 50% de probabilitats que d’aquí a nou anys se sobrepassi l’escalfament mundial màxim per evitar les catàstrofes del clima (augment d’1,5°C respecte a l’era industrial).

Finançament. Sumant els recursos financers pels països pobres el 2020, la xifra no arribava a la mobilització pública promesa i privada de 100.000 milions de dòlars anuals (falten uns 17.000 milions).