Antics narcopisos reformats, a la venda per més de 400.000 euros
El que va ser el narcoedifici més terrible de Barcelona s’està transformant en apartaments de luxe
La finca que va acollir el narcoedifici més terrible del Raval i, de fet, de tot Barcelona està en obres de reforma. Els paletes estan transformant aquelles llardoses, sòrdides i deixades dependències en una dotzena d’apartaments d’alta gamma d’aproximadament 60 m2, ja oferts en portals immobiliaris per més de 400.000 euros cadascun.
És una d’aquestes històries que fa que la gent arquegi les celles. Si les parets parlessin... Som al número 14 del carrer Príncep de Viana, a tot just una illa de l’Eixample i del mercat municipal de Sant Antoni. Aquí, no fa tant temps, els narcos van violar un toxicòman que va anar a aprovisionar-se. Una altra vegada un home hi va morir a ganivetades. En plena pandèmia un va agonitzar víctima de la covid. I mentrestant aquells traficants van provar d’usurpar un munt d’habitatges dels voltants, per expandir-se.
La gent vivia atemorida. I el carrer sencer feia pudor, la fetor que sortia de la finca s’instal·lava al nas i... Sense electricitat ni aigua corrent, les condicions de vida eren lamentables. Les rates assaltaven els edificis limítrofs i es colaven per les finestres. Els veïns van haver de netejar el celobert pel seu compte. I els comerciants s’arruïnaven lentament. Les baralles i les discussions eren diàries. Aquell infern es va prolongar durant tres anys.
De fet, tot això va començar fa una dècada, més o menys. Llavors hi van muntar uns quants pisos turístics molt apropiats, però els promotors no van fer bé els comptes, i l’immoble va entrar als llimbs dels edificis fins que, com molts, va acabar en mans d’un banc. La veritat és que l’entitat no sabia què fer amb tants pisos. Aviat, el 2013, un grup alternatiu va ocupar la finca i hi va fundar La Dispersa, un centre cultural diferent. Els vídeos d’aquella inauguració encara penjats mostren la il·lusió dels ocupes i, sobretot, l’excel·lent estat de la finca. Després els ocupes van acollir amb les seves millors intencions diverses desenes de ferrovellers subsaharians que havien estat expulsats de diverses naus industrials del barri del Poblenou. A poc a poc aquell projecte cultural i de barri es va desdibuixar. Un dia els ocupes que havien pres aquesta finca deixada de la mà de Déu van marxar, i lentament l’immoble es va anar desballestant. Aviat no en va quedar res, d’aquelles magnífiques instal·lacions. Tot i això, aquells ferrovellers no van generar mai grans inconvenients al barri. No eren delinqüents, sinó simplement gent pobra.
Els narcos en qüestió hi van arribar fa un lustre. Van sotmetre els ferrovellers i van prendre el control de la finca. De vegades als immobles ocupats, s’hi imposa la llei de la jungla i el més fort. En alguns apartaments s’hi amuntega
La gent del Raval creu que el bloc hauria d’acollir pisos socials, per compensar tant patiment
La finca va passar d’un banc a un fons d’inversions, i mentrestant va ser presa per traficants
ven aquells subsaharians i en d’altres s’hi traficava amb crac i heroïna i s’hi muntaven fumadors i picaderos.
L’estiu del 2020 el banc en qüestió va vendre un paquet immobiliari multimilionari al llavors conegut com el fons d’inversions més gran del planeta. L’objectiu d’aquestes operacions no és vendre habitatges a particulars que pretenguin viure-hi, sinó la simple rendibilització de grans paquets d’actius immobiliaris. En aquell paquet amb centenars de propietats hi havia el 14 del carrer Príncep de Viana. Els veïns no podien entendre que la finca no fos desallotjada d’una punyetera vegada. En dos anys els Mossos hi van fer unes 60 intervencions. Llavors hi vivien unes 50 persones. La Vanguardia va detallar les terribles condicions de l’immoble. Els serveis socials municipals també n’estaven molt al corrent.
El govern de l’alcaldessa Ada Colau va provar de convèncer el fons d’inversions en qüestió que rehabilités la finca i la cedís a l’Ajuntament per incrementar així el parc públic d’habitatge. Però no ho va aconseguir. I la veritat és que la gent del barri entenia que havia de ser així, que d’aquesta manera el Raval veuria compensats tants patiments. Què representa una finca desballestada, plena de rates, dins d’un paquet d’actius immobiliaris multimilionari?
El govern municipal es va atipar de denunciar la indiferència de la propietat. A començaments de l’any passat un jutge va prendre una decisió poc freqüent i va autoritzar el desallotjament administratiu de l’indret després de considerar diversos informes que en constataven el terrible estat. Si les parets parlessin...