Empenta final a les obres de la nova estació de Sant Andreu
El vestíbul, les andanes i les vies estan pràcticament a punt per poder obrir l’11 de desembre
Només hi falten els últims detalls. La nova estació de Rodalies de Sant Andreu ja està pràcticament a punt. El vestíbul, les andanes i les vies esperen els viatgers i els trens, i poca cosa més. A l’exterior es treballa a tota velocitat per habilitar els accessos i l’entorn, una actuació una mica més endarrerida que la resta, raó per la qual concentra una gran quantitat de treballadors. L’objectiu d’Adif, responsable de la intervenció, és estrenar-ho tot l’11 de desembre.
El vestíbul, un edifici discret amb formes corbes i de color gris que s’alça sobre la llosa que cobreix les vies, ja compta, entre altres elements, amb les pantalles informatives i les màquines expenedores de bitllets, a més dels ascensors i les escales mecàniques. Hi falten les barreres amb els torns i les validadores. Les posarà Renfe, l’operadora de Rodalies, a partir del 3 de desembre.
Una vegada entri en servei l’estació, aquesta companyia n’assumirà la gestió, com fa amb les altres de la xarxa de proximitat. A sota, l’àmplia zona de circulació i parada de trens –res a veure amb la de la vella estació que encara funciona al costat– ja està també gairebé a punt. Les vies i les catenàries estan col·locades, i les instal·lacions, posades a lloc. També els bancs, els panells informatius... i els murals, que s’estan rematant.
Els autors, Miquel Wert i Roc Blackblock, van explicar ahir els avenços en el seu treball, que es desplega sobre 3.100 metres quadrats repartits en dues parets. És l’obra de més envergadura que han fet fins ara. Aquests murals, els més grans instal·lats en una infraestructura ferroviària a tot Espanya, que han comptat per a la seva elaboració amb la productora Rebobinart, mostren episodis de la història del ferrocarril i altres elements que hi estan relacionats. “Ens hem plantejat l’estació com si fos una galeria d’art on cada plafó funciona com un quadre, però, en conjunt, rescata la memòria a través d’una línia temporal amb les dates més destacades”, va detallar Wert. “Hem articulat una narració en què apareixen els passatgers, els treballadors, els constructors... –va apuntar Blackblock–, i també hi ha una voluntat pedagògica i una mirada cap al futur i la sostenibilitat que aporta aquest mitjà de transport”.
Adif busca amb aquests murals, va afegir el seu coordinador tècnic per a l’operació de la Sagrera i Sant Andreu, Lluís Ubalde, “dotar aquesta estació de personalitat, d’un model únic que no sigui repetible en cap altre lloc”. Més encara, va afegir, “que tingui ànima”. I una manera de fer-ho, va assenyalar, és que “quan els viatgers esperen el tren no vegin unes parets grises amb cables, sinó una obra que els transmeti informació i, fins i tot, els emocioni”.
Ubalde no veu cap problema que s’hagi triat el muralisme per decorar l’estació quan, d’altra banda, Renfe es queixa de les molèsties (retards i cost econòmic) que ocasionen les pintades als combois.
“L’art urbà no és enemic del tren; ho és el vandalisme”, va afirmar aquest responsable d’Adif, per a qui aquesta forma d’expressió és “una oportunitat per fer estimar el ferrocarril”. I, pel que fa a la seva preservació, confia que la qualitat de l’obra pictòrica freni qui es plantegi ferli mal. El gestor ferroviari estudia col·locar codis QR al costat perquè els viatgers que vulguin puguin ampliar la informació.
El treball és intens en l’adequació dels accessos i l’entorn, una mica endarrerit respecte a la resta