Per què Drexler guanya Bad Bunny?
Rosalía va guanyar ahir la meitat dels Grammy Llatins a què era candidata, i malgrat tot se la considera una de les grans triomfadores de la nit, sobretot, i en això hi ha unanimitat, perquè va rebre el guardó més preuat, és a dir, el de millor àlbum de l’any, gràcies a Motomami.
Va ser una recompensa idèntica a la que va rebre el 2019 per El mal querer, però en coordenades ben diferents. I a aquest premi se n’hi han d’afegir tres més, entre els quals brilla el de millor àlbum de música alternativa, també per Motomami.
Però aquest any aspirava a substancialment més, sobretot perquè el seu tan esmentat àlbum està sent dimensionat des de fa mesos per una espectacular i admirable gira planetària, un dels efectes indirectes de la qual hauria estat, sens dubte, un feedback més generós (i per molts, més fidel a la realitat) de la indústria.
Sense desmerèixer les bondats i les excel·lències de l’autora i intèrpret catalana i del seu àlbum trencador –atenció, és la primera dona artista que aconsegueix dues vegades el màxim reconeixement dels guardons–, no s’ha de desviar l’atenció sobre altres evidències. La primera, el significatiu reconeixement a l’obra de Jorge Drexler, tant pel seu àlbum Tinta y tiempo com pel seu contingut, amb guardons per a cançons tan heterogènies com Tocarte, amb C. Tangana, o El plan maestro, amb Rubén Blades. Un reconeixement a una estilística i a una col·laborativa llatina diferents de les que ara mateix estan tan en voga, molt marcades per les anomenades músiques urbanes i per la sobreexposició sense pausa. Des d’aquest angle es pot veure la decantació per Drexler per sobre del que era el màxim candidat d’aquesta edició, Bad Bunny, que semblava que s’ho menjaria tot. El porto-ri
queny va guanyar al final cinc gramòfons, un dels quals el molt cotitzat al millor àlbum de música urbana pel seu Un verano sin ti.
I no seria sobrer recordar que dos dels premis més apetitosos aconseguits pel també dentista Jorge Drexler els comparteix amb C. Tangana amb els mateixos mèrits. És a dir, que l’intèrpret, productor i autor d’El madrileño –àlbum que a l’edició anterior d’aquests Grammy Llatins també va ser premiat– s’ha emportat dues de les tres recompenses a què aspirava.
Una dada destacable, fora del terreny estrictament musical, és el guardó que ha rebut la brasilera Liniker en la categoria d’àlbum de música popular brasilera per Indigo Borboleta
Anil. Les seves indiscutibles virtuts artístiques les vam poder gaudir en gran al recent Primavera Sound de São Paulo, però en el seu cas s’hi afegeix el fet que és la primera artista transgènere que guanya un d’aquests premis.
L’uruguaià s’imposa al porto-riqueny als Grammy Llatins