Poder sobrenatural

A finals de la dècada del 1960, Dave Holland va creuar l’Atlàntic a instàncies de Miles Davis per formar part del revolucionari grup elèctric que en bona mesura va canviar la faç del jazz. Des d’aleshores, aquest espigat contrabaixista anglès s’ha convertit en un dels músics més inquiets, prolífics i creatius del panorama, i ha liderat tota mena de projectes en clau de post-bop acústic, jazz d’avantguarda o de fusió. Dins d’aquest últim àmbit s’enquadra Aziza, el supergrup amb què es va presentar dimarts a Barcelona.

A part de basar el repertori en el seu primer i únic disc fins ara, el quartet també va estrenar un parell de temes nous, com el d’obertura, un monumental Riv obra de Chris Potter, que va tenir una actuació torrencial amb el saxo tenor. Per donar pas a Walkin’ the walk, on Dave Holland va desplegar tots els seus poders i sabers com a puntal rítmic excepcional i solista melòdic fora de sèrie. Abans de meravellar-nos amb un fantàstic Blue sufi, un altre tema original de Potter.

Els músics, amb una compenetració perfecta i un nivell tècnic al·lucinant, es van moure amb una llibertat total. Fins a arribar a Sleepless nights, un fabulós tema d’arrel africana excelsament cantat per Loueke, que alhora ens va regalar uns vertiginosos diàlegs amb la seva incomparable guitarra i el saxo tenor d’un Potter inspirat. Sense oblidar-nos d’un Eric Harland espectacular a la bateria. Va ser un final apoteòsic en un concert on van demostrar el poder sobrenatural d’aquest formidable quartet. Amb el públic dret i demanant més i més, van bisar al compàs d’un deliciós calipso.