Xiulant en silenci
Els àrbitres del Mundials’ entrenen cada dia aD oh ai normalitzen la històrica presència de tres dones entre els 36 elegits
Al Qatar Sports Club hi regna el silenci. Amb prou feines s’escolta la crida a l’oració d’una mesquita propera. Malgrat estar envoltat d’immenses autopistes i situat a l’ombra –quina ironia– dels gratacels del centre de Doha, el silenci aconsegueix obrirse pas. Sobre la gespa de l’estadi, assetjat com si fos una cimera del G-8, Mateu Lahoz, vestit amb un peto de la FIFA, fa el senyal del VAR amb les mans, es planta a la banda amb unes àgils gambades i treu una targeta vermella després d’observar les imatges. No hi ha grans protestes i la pilota torna a rodar de seguida. És l’únic so que se sent, el so del futbol. No, el Mundial encara no ha començat. Dos equips locals estan jugant un amistós perquè els àrbitres puguin familiaritzar-se amb les rutines i els canvis de dinàmiques que els esperen durant el torneig. “Ser aquí no només és una gran alegria, també és un privilegi i una responsabilitat molt gran. Tenim ganes de gaudir-ne”, confirmava Fernando Rapallini, un dels dos àrbitres argentins convocats per a aquest Mundial i el primer sudamericà que va dirigir un partit d’una Eurocopa (el 2021). A pocs metres, darrere seu, Mateu, l’únic àrbitre principal espanyol present a Qatar, continua assenyalant faltes. Però de seguida abandona el terreny de joc i cedeix el testimoni a un company. L’entrenament arbitral és rotatori.
Entre els 36 àrbitres principals designats per al torneig, incloent-hi l’italià Daniele Orsato, escollit per dirigir demà l’inaugural QatarEquador, es troben també tres dones. És la primera vegada a la història que passa en un Mundial masculí i, casualment, serà a Qatar, un país que no pot presumir precisament de tractar la dona amb igualtat, retallats bona part dels seus drets. Potser passa precisament per això... però les reflexions són lliures.
Les elegides han estat la francesa Stephanie Frappart, la ruandesa Salima Mukansanga i la japonesa Yoshimi Yamashita. “Estem orgulloses de formar part de la família arbitral aquí a Qatar i això significa que a l’horitzó hi ha la possibilitat que això es normalitzi. Si ens donen oportunitats demostrarem que les dones podem ser a tot arreu”, proclamava orgullosa Mukansanga sobre el tartan de l’estadi. El partit, al seu darrere, continua amb constants aturades i consultes amb el VAR. Però Mateu ja és al vestidor. No ha volgut parlar. “El lema de la FIFA és ‘ Team One’ i nosaltres diem que som ‘One Team’ [un equip]. No fem distinció, som tots un”, presumia Rapallini sobre la integració de les tres àrbitres en un nucli eminentment masculí. “Ens agradaria subratllar que el que està passant és totalment normal. És històric, sí, però som iguals tots. Som un sol equip”, incidia la jutgessa de línia dels Estats Units Kathryn Nesbitt. “Tots els àrbitres que són aquí tenen desafiaments, potser les dones n’hem afrontat alguns de diferents, però hem de demostrar que estem al mateix nivell”, afegia.
Tot el cos arbitral és a Doha des del 8 de novembre preparant el Mundial. Fan exercicis físics diàriament, simulacres com el que tenia lloc ahir al Qatar Sports Club, i assisteixen a seminaris continus sobre totes les possibles arestes que puguin sorgir al llarg de torneig. “Posem molt èmfasi en el respecte a l’oponent i al respecte pel joc, com a premisses fonamentals del Mundial”, exposava Rapallini. La detecció semiautomàtica del fora de joc des de la sala del VAR és una de les grans novetats a Qatar, un sistema semblant al que s’utilitza des d’aquesta temporada a la Champions, però innovador per a la majoria dels àrbitres no europeus. Amb 12 càmeres dedicades en exclusiva a cada estadi per detectar el fora de joc, els àrbitres poden controlar fins a 29 zones diferents del cos de cada jugador fins a 50 vegades per segon per valorar amb exactitud la seva posició en el moment de la passada. La pilota disposa d’un xip integrat que també suposa una ajuda inestimable per concretar quan el futbolista hi impacta. “Detectar el fora de joc serà molt més ràpid però no immediat. Però la decisió final serà sempre dels àrbitres”, recordava ahir Pierluigi Collina, el cap dels àrbitres de la FIFA, al polnòrdic Centre de Premsa del Mundial.
Uns quilòmetres a l’est, a prop del Qatar Sports Club, la mesquita torna a cridar a l’oració. Els àrbitres ja són a l’hotel. Continua triomfant el silenci.
Sessions físiques, simulacres de partits i seminaris: l’agenda arbitral és molt densa