Eleccions al Kazakhstan per deixar enrere l’era Nazarbàiev
La violència del gener va accelerar les reformes del nou líder Tokàiev
Aquest any el Kazakhstan ha viscut la pitjor crisi política des que es va independitzar. Després de sufocar amb l’ajuda militar dels aliats, sobretot de Rússia, els violents aldarulls del gener, el president Kassim-Djomart Tokàiev va accelerar unes reformes que sembla que deixen enrere definitivament l’època de Nursultan Nazarbàiev.
Una de les conseqüències de la violència del gener ha estat l’avançament de les eleccions presidencials, que se celebren avui diumenge. Amb cinc rivals poc coneguts, la reelecció de Tokàiev és segura. “Els representants de l’oligarquia del poder, associats amb el lideratge anterior, no destaquen per la independència, sobretot en un tema tan arriscat com nomenar un candidat. D’altra banda, les dècades d’escombratge de l’oposició també han ajudat”, diu a La Vanguardia des d’Almaty l’historiador Bolat Asanov. Aquestes eleccions són part d’un llarg procés de transició, que va començar el 2019, quan Nazarbàiev va deixar la presidència en mans del seu aliat Tokàiev, però mantenint una gran influència. La influència s’ha evaporat aquest any. Una pujada del preu del gas liquat del petroli, fet servir com a combustible, va provocar manifestacions que es van transformar en protestes contra Nazarbàiev i es van estendre a moltes ciutats, incloent-hi Almaty. Hi va haver 230 morts. Les autoritats del país centreasiàtic han insinuat la implicació de membres de la família Nazarbàiev. Tokàiev va retirar l’expresident del Consell de Seguretat, va restaurar el nom de la capital Astanà (anomenada Nursultan des del 2019) i el Parlament va retirar la immunitat a la seva família. La reforma de la Constitució, aprovada en referèndum al juny, limita la permanència del president al poder en un únic mandat de set anys. Enfortit a l’interior, Tokàiev ha marcat distàncies amb Rússia, el seu germà gran a la regió. Al principi del conflicte a Ucraïna es va negar a reconèixer Donetsk i Luhansk com a estats independents, com va fer Moscou.
Les eleccions se celebren en un ambient de llibertat d’expressió no vist des de fa dècades. S’ha notat a les xarxes socials i entre els blogaires, que tenen gran influència. Tokàiev aconseguirà la victòria, però “anirà acompanyada de crítiques”, ha dit Arkadi Dubnov, expert en Àsia Central. Tokàiev ha promès crear una competència política real, enfortir la independència judicial i eliminar els monopolis. “Els empresaris pròxims al poder han impedit el desenvolupament de la competència. Els rics són més rics i els pobres encara són més pobres”, va dir el president.
Però les urnes no són el final del camí. “El gendre de Nazarbàiev, Timur Kulibàiev, continua presidint el Comitè Olímpic. Nazarbàiev no surt a la Constitució, però la llei del Primer President no ha perdut força legal. Són detalls que subratllen la complexitat de la transició”, reflexiona Asanov. Al debat televisiu dels candidats, Tokàiev no hi era, estava representat pel seu aliat Erlan Koixanov, president del Mazhilís (Cambra Baixa). Cap dels seus cinc rivals no va plantejar crítiques de fons, cosa que crea molts dubtes. “Estem veient un reinici del sistema polític amb actualitzacions cosmètiques, no una reformatació veritable”, deia a Eurasianet.org el politòleg Talgat Ismagambetov.