Els bojos de Capitol Hill
Les eleccions de m ig mandat han portat al Capitoli dels EUA desenes de seguidors extremistes de Donald Trump, que ja ha llançat la candidatura a les presidencials del 2024. Les bases del p artit li donen suport.
Mentre a França els revolucionaris instauraven el règim del Terror, el setembre del 1793, als Estats Units el president George Washington posava la primera pedra del Capitoli, l’edifici que havia d’acollir la seu de la democràcia americana. El fundador va triar com a emplaçament un suau turó al centre de la nova capital federal: Capitol Hill.
Les guies turístiques de la ciutat subratllen dues fites en la història: l’incendi per part de les tropes britàniques durant la guerra del 1812 al 1814, i l’assalt colpista instigat pel llavors president sortint, Donald Trump, el 6 de gener del 2021, per mirar d’impedir el traspàs del poder al president electe, Joe Biden. La democràcia dels Estats Units està sota setge des d’aleshores.
Ara, alguns dels que van encoratjar o justificar l’assalt al Congrés es passejaran sota la gran cúpula del Capitoli com a congressistes. I tindran a la mà la majoria de la Cambra de Representants (però no del Senat). El resultat de les eleccions legislatives del dia 8 podia haver estat més inquietant. Els republicans han quedat molt lluny de les seves expectatives i els demòcrates –malgrat que les eleccions de mig mandat són tradicionalment desfavorables al partit governant– no han obtingut un balanç tan advers. Si hagués passat l’“onada vermella” (pel color dels republicans) que vaticinava Trump, la situació ara seria molt més compromesa. I ja no per a Joe Biden, sinó per a la mateixa república. L’extraordinària mobilització d’amplis segments de l’electorat –els joves, les dones en defensa del dret a l’avortament...– ha permès als demòcrates evitar el pitjor escenari. I, sobretot, ha bloquejat en estats crucials l’ascens als càrrecs de governadors i secretaris d’Estat d’alguns dels negacionistes ( deniers) més conspicus de la derrota de Trump el 2020, que atribueixen contra tota evidència a un frau organitzat. Hi havia una acció concertada per mirar de controlar les instàncies oficials de recompte de sufragis als estats on es jugarà el desenllaç de les eleccions presidencials del 2024 i així poder anular les votacions adverses.
Fa temps que els republicans miren de passar el forrellat a la democràcia nordamericana –redisseny de circumscripcions electorals en benefici propi, control del Tribunal Suprem...–, i aquest pretenia ser una altra baula de la cadena. El vot popular ha bloquejat aquesta última maniobra, després de desfer-se de la majoria dels candidats trumpistes –alguns, veritables energúmens– als llocs més delicats. Però no ha pogut evitar que desenes de “candidats MAGA” (per les sigles del lema de Trump: “Make America great again”) hagin arribat al Congrés. Es tracta d’un univers de fanàtics i extremistes que qüestionen la legitimitat del president i de les institucions, presenten als demòcrates com a enemics de la pàtria que cal destruir i justifiquen la violència política. N’hi ha almenys una quarantena al Congrés, agrupats entorn del grup Freedom Caucus, en què hi ha il·luminats que abonen les teories conspiradores més aberrants. Com ara la congressista Marjorie Taylor Greene, representant de Geòrgia i cridada a papers rellevants en aquesta legislatura, que sosté la mentida que els demòcrates integren una xarxa satànica de pedòfils.
Biden patirà els pròxims dos anys amb una Cambra de Representants de majoria republicana i una potent ala ultra determinada a avortar qualsevol intent de compromís. Limitacions als pressupostos i al sostre d’endeutament, a més de comissions d’investigació de tota mena, poden coartar notablement l’acció del seu Govern.
És cert que els republicans estan dividits. I que el resultat magre de les eleccions ha suscitat crítiques obertes al totpoderós líder, a qui alguns voldrien veure fora de la cursa presidencial del 2024 (el seu mateix exvicepresident, Mike Pence, ha assenyalat que hi haurà “millors opcions”). Però les assilvestrades bases del partit republicà, convertit en una força d’extrema dreta, no comparteixen les objeccions de l’establishment. Conscient que una part dels seus voldrien enterrar-lo definitivament, Trump ja s’ha llançat a la arena i ha anunciat –amb una antelació inèdita– la candidatura per d’aquí dos anys. Hi ha els que confien –o volen confiar– que el partit republicà l’acabarà apartant de la carrera, tenint en compte els seus mals resultats ( the biggest loser, “el perdedor més gran”, el va adjectivar The Wall Street Journal). Però el 2016, quan només era un genet solitari, ja no el van poder derrotar. I després de l’assalt al Capitoli, malgrat les evidències en contra d’ell, ni s’hi van atrevir. El podrien detenir justament les amenaces judicials que té al cap? Hi ha algunes casos que podrien portar-lo a judici, des del mateix assalt al Capitoli fins a la usurpació de documents classificats, passant per les activitats empresarials. Qualsevol podria fer-lo descarrilar. Tret que la seva candidatura actuï al final com un tallafocs.
En tot cas, les esverades bases electorals republicanes li van a favor, a cegues, com van demostrar les primàries que es van celebrar a tot el país per elegir els candidats republicans del 8-N. “Tinc la gent més lleial, Alguna vegada heu vist una cosa així? Podria aturar-me a la Cinquena Avinguda i disparar a la gent i no perdria votants”, va dir –fanfarró com és– quan optava a ser candidat el 2016. Era així llavors. Avui ho és més que mai.
Els trumpistes van intentar, sense èxit, col·locar-se en càrrecs clau per controlar el recompte de vots