“Darrere hi ha gent dolenta amb males intencions”
Detectius privats dels Estats Un its afronten el risc que l’Iran o la Xina els contracti per espiar dissidents
Durant anys, Masih Alinejad va haver de reprimir els seus rínxols.
La seva cabellera, avui alliberada, semblant a una corona o un halo diví, és la imatge d’un pronunciament polític global i un crit de lluita.
Des que al setembre Masih Amini, de 22 anys, va ser detinguda perquè portava el vel mal posat quan visitava Teheran i morta en custòdia de la policia de la moral, les protestes no han cessat a l’Iran. Alinejad, des del desterrament, és la cara i la veu internacional de les dones del seu país que protesten als carrers i que són pegades i empresonades, encara que pot ser pitjor, per atrevir-se a treure’s els mocadors obligatoris al seu vestuari i mostrar els cabells, una veritable arma revolucionària.
Amb tres activistes iranianes més a l’exili, la setmana passada va ser rebuda pel president francès Emmanuel Macron. “En la meva trobada bilateral amb el president francès, li he dit que el que està passant a l’Iran és una revolució i França pot ser el primer país que ho reconegui”, va tuitejar després de la recepció. Masih Alinejad, periodista i escriptora de 46 anys, es va veure obligada a escapar de la seva terra natal el 2009, una vegada que li van revocar el seu passi de premsa.
Es va refugiar a Nova York. No era la meta d’arribada ni el final del perill. Es va instal·lar a Brooklyn i allà va iniciar la seva denúncia exterior contra les lleis sobre el vel (hijab) amb el llançament el 2014 de la seva pàgina a Facebook titulada My stealthy freedom (‘la meva llibertat sigil·losa’), en què mostra imatges de dones iranianes gaudint d’aquells moments en què es poden destapar els cabells.
A partir d’aquesta iniciativa, la seva tasca ha contribuït a la campanya de desobediència que no va passar per alt a les autoritats de la república islàmica. A l’Iran, la seva mare, de 70 anys, ha rebut “advertències”, el seu germà va ser arrestat i la seva germana va haver d’aparèixer a la televisió denunciant les seves activitats a l’estranger.
I a la Gran Poma, un tribunal va imputar fa poc més d’un any quatre iranians per haver ordit el seu segrest. Tots quatre han evadit ara per ara l’acció de la justícia perquè són al seu país. Entre aquests, hi ha Alireza Xavarogi Farahani, un dels responsables del servei d’intel·ligència del règim.
Un cinquè acusat el van detenir a Califòrnia. Si bé es va considerar que va donar suport al segrest, es creu que no formava part de l’operació.
L’FBI va desbaratar la trama criminal abans que es complís el seu objectiu. Com es diu, sense fer-hi res, en l’operació policial va col·laborar Michael McKeever, detectiu privat novaiorquès de 71 anys i una llarga carrera en la seva professió.
“Em sento una mica heroi, només vaig tenir bones intencions”, fa broma en una entrevista feta dins del seu cotxe (Toyota), en un ambient sota el seu control, no fos cas que tornés a ser víctima d’un engany.
McKeever, el cognom del qual donaria molt de joc en una sèrie de televisió, no es va sorprendre en rebre el juliol del 2020 un e-mail (el correu és al seu web), en què un tal Kiia Sadegi li va plantejar un encàrrec. “Contacto amb vostè en nom d’uns clients de Dubai per una persona que ha fugit per evitar el pagament d’un deute”, va apuntar en el seu text. Un cas com altres a la recerca d’un morós. Una cosa habitual, en línia amb la tendència actual de “les aventures en línia”. Explica que fa un parell de dies va rebre una petició d’Espanya d’algú que volia saber si una persona que havia conegut per internet era tal com deia ser. El que li van sol·licitar des de Dubai tampoc era una extravagància o una raresa. Consistia en una cosa tan habitual en el seu ofici com fer guàrdia davant d’un habitatge de Brooklyn, que va resultar que era la casa d’Alinejad. Fer-ne fotos i vídeos, plaques de matrícules incloses, dels qui hi entressin o en sortissin.
Li van insistir que la persona no vivia en aquesta adreça, però que la sovintejava perquè eren els seus amics. Tot i que va enviar fo
Hi ha contractats amb mentides que accepten cooperar amb l’FBI i són felicitats, però d’altres són imputats
tos i vídeos, li exigien més, que es veiessin les cares, “en volem més, d’això”. Així doncs, va plantejar que aportessin altres dades, com el nom, ja que d’aquesta manera podria saber si aquella persona vivia al veïnat i tot seria més fàcil. “No va voler. I tampoc no és inusual. Entorn d’un 20% de clients tenen aquesta conducta. Hi ha gent molt reservada”. Desconeixent de què anava la història, el detectiu va enviar fotografies en què apareixien Alinejad, el seu marit, el seu fill... “Sisplau, sigui discret perquè estan a l’aguait”, li va comentar Sadegi en un correu.
No ho sabia, però no estava sol, en aquest espionatge. Al cap de dos mesos, un agent de l’FBI es va dirigir a McKeever. “Em va assegurar que el meu client no era qui jo pensava, que darrere hi havia persones dolentes, amb males intencions. El vaig creure”, confessa.
Darrere hi havia el servei secret de l’Iran a la captura d’una dissident bulliciosa. Sadegi el van identificar després en l’escrit d’acusació com un agent de la intel·ligència iraniana Segons va certificar The New York Times, el que li ha passat a McKeever no és una cosa aïllada. Al llarg de la geografia dels EUA, els detectius privats cada vegada són més utilitzats per un nou tipus de clients: les autoritats de països com l’Iran o la Xina en el seu intent de vigilar, assetjar, amenaçar i fins i tot repatriar detractors per passar-los comptes i silenciar-los.
Els últims dos anys s’acumulen les imputacions i denúncies federals d’afers en què els investigadors privats van ser arrossegats en aquest tipus de complot a Nova York, Califòrnia i Indiana. L’FBI afirma que n’hi ha altres més. La majoria van ser utilitza
des de manera inconscient i després van cooperar amb les forces de seguretat. N’hi ha uns quants que han estat imputats.
“Els clients et poden mentir pel seu propi interès, fins i tot per la raó més mundana”, insisteix McKeever. En la seva indagació hi va haver un element que li va fer confiança: la forma de pagament.
“M’enviaven els diners i el que em va convèncer és que m’especificaven que aquest n’ha posat tant, aquest altre tant, tota aquesta pobra gent estafada feia que fos més convincent”, reitera. Una vegada que l’FBI li va obrir els ulls, va fer el que li van dir. Va continuar amb l’encàrrec un parell de mesos més, període en què els suposats de Dubai li van plantejar fins i tot que fes una retransmissió per streaming si aconseguia acostar-se a la casa.
Al cap d’un temps de revelar-se l’intent de segrest, McKeever va rebre una carta del director de l’FBI, Christopher Wray, en què li donava les gràcies.
Una cosa molt diferent del que li va passar al seu col·lega Michael McMahon, de 55 anys, convertit en detectiu privat després de retirar-se del cos de la policia de Nova York. El 2020 el van arrestar per haver actuat il·legalment com a agent del govern de la Xina, pels càrrecs d’assetjament i conspiració.
Els fiscals van al·legar que va formar part de l’intent de coaccionar un ciutadà xinès, identificat només en el sumari com John Doe 1, perquè tornarà al seu país. Els tentacles xinesos són molt llargs. Wray va avisar aquesta setmana que TikTok planteja problemes de seguretat. Byte Dance, propietària de l’aplicació, està vinculada a l’executiu del gegant asiàtic. “El Govern xinès té una gran influència sobre TikTok”, remarca Aynne Kokas, professora de la Universitat de Virgínia que ha publicat el llibre
Trafficking data: how China is winning the battle for digital sovereignity.
“La Xina està fent un esforç per estendre la seva sobirania digital i incrementar la seva influència”, afirma per telèfon. “Hi ha tres elements en joc, la desinformació sense gaire control, la possibilitat de modelar comunitats i la vigilància d’individus”, afegeix Kokas.
Aquesta vigilància facilita donar localitzacions com la que va rebre McMahon. Una dona li va encarregar des de la Xina, mitjançant el seu web, espiar una persona que havia robat diners a una companyia de construcció. Els fiscals van relatar que el detectiu es va implicar en una agressiva campanya de Pequín anomenada “operació caça de la guineu”. Ell ho nega.
Un home va ser arrestat al juliol a prop de la casa d’Alinejad. Portava un rifle d’assalt AK-47. La veu internacional de la dissidència iraniana a Nova York ha hagut de canviar almenys mitja dotzena de vegades de residència. McKeever no ha parlat mai amb ella. Reconeix que li agradaria. “Hi ha col·legues –sosté– que m’han criticat per haver cooperat amb l’FBI. A un que em va dir que no ho hauria fet mai, li vaig contestar: et poses de la banda dels iranians per mirar de reprimir que aquesta dona parli? És als Estats Units!”.