Atrapats a la xarxa
Si l’oTAn hagués fet cas a Twitter, el món possiblement ja no existiria. Dimarts, aquesta xarxa social es va omplir de tuits que acusaven rússia d’haver llançat un míssil sobre territori polonès, que va fer dos morts. Atès que l’article 5 del tractat de l’Aliança estableix que l’oTAn ha de respondre a l’atac contra un dels seus membres, si això hagués estat cert, hauríem assistit a un atac sobre rússia de conseqüències apocalíptiques. Afortunadament, encara les guerres no les comença Twitter (tot i que en el seu si les batalles són diàries), ni tan sols des que la va comprar elon musk, que té l’avantatge que, si el planeta esclata, ell tindrà la possibilitat de partir en un dels seus coets cap al desconegut. més o menys com feia meryl Streep i la seva tropa a la pel·lícula No mires arriba, mentre la Terra saltava pels aires. el blogaire
Twitter es va omplir de missatges que acusaven Rússia del míssil sobre Polònia
Chris Pirillo va escriure d’aquesta xarxa social: “Twitter és un bon lloc per dir-li al món el que està passant abans que hagi tingut la capacitat de pensar-ho”. Per sort, hi ha gent (cada cop menys) que quan ha de prendre una decisió, la pensa abans. ignoro què farà musk amb Twitter, a part d’arruïnar-se. el temor que la xarxa social perdi encant en treure-li les màscares a tant emboçat, real o trol, perquè tothom pugui anar amb la seva cara a predicar a Twitter està impedint que deixi de ser un torrent de falsedats, si no directament d’odi. Però seria una manera de començar a posar ordre en aquest pandemònium on naufraga el segle XXi. el filòsof José maría Lassalle va escriure en un dels seus llibres que el cas Watergate, que va posar fi a la presidència de richard nixon, del qual es compleix ara mig segle, potser no s’hauria produït els nostres dies a causa dels tallafocs emocionals que el poder pot desplegar a les xarxes.
La imbecil·litat està organitzada per primera vegada en la història, afirmava Javier marías. Les xarxes són les culpables del triomf i la glorificació de la ignorància, assegura el sociòleg Andy borowitz. en tot cas, felicitem-nos que encara hi ha petites mostres de vida intel·ligent al planeta i aquesta setmana l’oTAn fes més cas als científics que als tuitaires amb la història de míssil. Prova superada.