La pilota gira
Fa dotze anys, al president nord-americà Bill Clinton se li va quedar cara de pallús quan va saber en directe a Zuric que el Mundial de futbol del 2022 que esperava emportar-se cap a casa li havia correspost a Qatar. Una dècada després, moltes coses han canviat. Els dirigents de la FIFA, per començar, perquè només mitja dotzena dels seus membres amb dret d’elecció continuen: la resta ha estat processada o ha hagut de dimitir per acusacions confirmades de corrupció. No vol dir que sigui una institució més transparent o democràtica, però pot ser el principi de la seva transformació. Sospito que més lenta que ràpida.
Però el món tampoc no és el mateix. Fa deu anys ja havien sorgit veus que denunciaven les condicions de treball dels que fabriquen tot el que comprem. Avui totes les grans marques tenen clar que, com a mínim, han d’evitar el treball infantil i l’explotació extrema si no
Fa dotze anys, Qatar es va comprar un Mundial; avui tot ha canviat tret del país i el seu sistema
volen campanyes en contra. Fa deu anys també ens escandalitzàvem davant les condicions de vida de les dones al golf Pèrsic o l’Afganistan, però el moviment #MeToo, que va donar la volta al món el 2020, ha accelerat les exigències de respecte i igualtat cap a la meitat de la humanitat. Fa dotze anys, a Zuric no ho sabien, però estava a punt d’esclatar la primavera àrab, que, tot i ofegada posteriorment, ha deixat un pòsit de desig de llibertat i canvi en tota una generació, com s’està veient encara avui a l’Iran. Fa dotze anys ningú no parlava del futbol femení, que ara mateix viu un creixement espectacular. Fa dotze anys, les xarxes socials no tenien la importància que tenen ara en termes de reputació i encara moltes organitzacions o empreses confiaven a fer front als escàndols enviant un fax per justificar-se. Fa dotze anys, Qatar va fer bé les coses: es va comprar un Mundial per intentar millorar la seva imatge de país medieval i, quan el petroli s’acabi, convertir-se en destinació turística. Una dècada després tot ha canviat tret del propi país i el seu sistema. Potser rebre gent diversa i intentar no empresonar-la o reprimir-la comença a plantar llavors de canvi. Qui sap si aquí portaríem biquinis a les platges si als anys seixanta no ens haguessin començat a visitar les sueques.