Velocitat i reforma
Dues coses poden passar alhora: que s’hagi redactat malament la llei del només sí és sí i que alguns jutges ultraconservadors aprofitin l’ensopegada per clavar un mastegot a l’Executiu. En tot cas, el legislador ha de ser autocrític quan les coses no funcionen i hi ha enrenou. Sorprèn que la ministra Irene Montero s’hagi tancat en banda a l’hora d’admetre l’error. És una actitud més propera al doctrinarisme d’allò que Bernard Crick anomena “la política juvenil” que a la flexibilitat que cal esperar en algú amb una alta responsabilitat institucional. Però potser el problema de fons és un altre i té a veure amb la velocitat del reformisme que Podem tracta de donar a la seva tasca governamental.
Al Gabinet de coalició, la ministra d’Igualtat sembla tenir molta pressa per arribar a la meta. Així ha estat amb aquesta llei, destinada a protegir les dones de les agressions sexuals, i també ha passat amb l’anomenada llei trans, que ha obert controvèrsies notables en el moviment feminista i en l’opinió d’esquerres. Es tracta de dues normes que són la bandera oficial de Podem com a formació compromesa amb el suport a Pedro Sánchez. Però la pressa legislativa no ajuda mai a reforçar consensos amplis (que no s’han aconseguit en la llei trans) ni serveix per elaborar textos que no tinguin esquerdes a l’hora de la seva aplicació (com passa amb la llei del només sí és sí). La necessitat de mostrar ràpidament a la seva parròquia els resultats emblemàtics de la seva presència a l’Executiu desgasta Podem i acaba debilitant la seva credibilitat com a partit capaç de gestionar l’interès general. Els socialistes observen com els seus socis es van fregint a la paella d’unes polèmiques que podrien haver-se estalviat amb una mica menys de precipitació i de superioritat moral d’ateneu provincial. Quan el PSOE va impulsar la llei de despenalització de l’avortament, va entendre bé el moment de canvi. Els socialistes, anys després, van fer el mateix amb la norma que oficialitzava el matrimoni homosexual, que també va despertar resistències, avui eliminades. La velocitat d’aquelles reformes va ser l’adequada, també la tasca d’aconseguir normes ben fonamentades i consensos de perímetre ample. A Podem haurien d’estudiar com van reformar els que van arribar abans.
Al Gabinet de coalició, la ministra d’Igualtat sembla tenir pressa per arribar a la meta