Vull ser una mascota

en el magnífic article d’eulàlia Solé “La dèria de les mascotes” (opinió, 12/iX/2022) venia a dir que abans els avis passejaven amb els nets, i ara els nets passegen... les mascotes! i els avis? Ah!, doncs a la residència ben cuidats (?), alimentats (?) i sense fer nosa... ni afecte. en canvi, per a les mascotes petons, moixaines, bons aliments, etcètera. i si marxem de vacances, els portem a una residència de mascotes? nooo, i ara! A una família d’acollida. Quan em mori, en la propera reencarnació vull ser una mascota. Manuel Martin Blasco Castelldefels