Un dia de pròrroga i jornada d’infart

La UE amenaçava de marxar perquè era “millor cap resultat que un mal resultat”

La cimera del clima d’Egipte va vorejar l’abisme durant bona part de la jornada de dissabte. La Unió Europea va amenaçar amb un cop de porta a la conferència quan va interpretar que una primera proposta d’acord posada sobre la taula per la presidència suposava un retrocés en lluita contra el canvi climàtic.

Hi ha qui interpretava que la litúrgia formava part d’aquesta escenografia típica en negociadors que segueixen estratègies dilatòries que busquen l’extenuació del contrincant. Però la parsimònia de la presidència va fer que la imatge del fracàs estigués més a prop que mai els últims anys (ja van 27 conferències). “No hem de ser còmplices d’una decisió final en què s’accepti reduir l’ambició o que s’accepti que països grans emissors no tenen per què contribuir”, es va despatxar al matí la ministra espanyola per a la Transició Ecolò

gica, Teresa Ribera, convertida en una de les veus líders europees. El vicepresident de la Comissió Europea, Frans Timmermans, juntament amb ella, va apuntar que “és millor no tenir cap resultat que un mal resultat” .

I la ministra alemanya de Relacions Exteriors, Annalena Baerbock, preferia també que la conferència “fracassi abans que haver de rebaixar fites”. “No acceptarem cap proposta que faci retrocedir l’objectiu d’1,5 ºC”, va comentar Baerbock respecte al límit a l’augment de la temperatura global.

La tempesta política ha esclatat per la bretxa oberta entre les nacions industrialitzades i els països en vies de desenvolupament, sense que la presidència egípcia sàpiga canalitzar les divergències cap a un consens. Els portaveus de la UE van dir que per ells la clau era mantenir l’objectiu de contenir l’augment per sota d’1, 5ºC, respecte als nivells preindustrials, i que la declaració final havia de posar tot l’èmfasi en això. “Es tracta d’incrementar l’ambició, no pas de limitar-la. És molt difícil entendre que es pugui estar per sota del que es va aprovar l’any passat i del que ha estat una trajectòria reforçada durant molts anys”, va indicar la ministra Teresa Ribera.

Però al darrere de tot això hi havia també la reclamació de la UE per ampliar el ventall de donants del nou fons de pèrdues i danys per repartir aquestes càrregues. La UE assumeix que ha de ser solidària amb els més vulnerables –i aportar recursos–, però creu que la primera mesura ha de ser evitar el risc que se superi els 1,5ºC per no llençar els diners. Els fons no poden cobrirho tot. “En un món on la temperatura pot pujar fins a 2,8ºC, com tot apunta que pot ser real, és impossible trobar prou recursos per pal·liar tots els danys del canvi climàtic”, va dir Ribera per remarcar la prioritat que tots els països contribueixin preventivament reduint emissions. La UE es resisteix a “acceptar que alguns països quedin blindats per no haver d’incrementar la seva ambició climàtica”.

La ira d’aquesta jornada estressant també es va dirigir cap a la presidència egípcia, que va fer consultes la nit del divendres, ensenyant textos per pantalla que no es corresponien amb el que s’havia negociat, segons la UE.

En la història de les conferències del clima de l’ONU hi ha hagut dos moments especialment delicats: un l’any 2000, quan ocupava la presidència Holanda. Es negociava el protocol de Kyoto i el desacord va ser tan gran que la presidència va decidir suspendre la conferència i convocar una segona part de les converses al cap de sis mesos. I va ser llavors quan es va arribar a l’acord. El segon fracàs notori va ser a la cimera de Copenhaguen (2009). Es discutia ja llavors que els esforços en la lluita contra el canvi climàtic no podien ser assumits només pels països rics, sinó que les potències emergents, amb massives emissions de CO també hi havien de contribuir. El debat es va dilucidar a Cancún el 2010 (Mèxic).

Per Europa, la clau era l’objectiu de frenar l’augment per sota d’1,5ºC respecte a l’era preindustrial

Ribera: “És molt difícil entendre que estiguem per sota del que es va aprovar el 2021 i la trajectòria anterior”

c