Educació: les noves cares
Dels calius del conflicte escolar del curs passat n’han brollat noves entitats amb desitjos d’alçar la veu per influir en el debat
El foc que va encendre les mobilitzacions del curs escolar passat a Catalunya no va deixar la comunitat educativa indemne. La tensió viscuda des que el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, va anunciar el canvi de calendari escolar per a aquest curs, sense diàleg amb les direccions de centres, associacions de docents, associacions de famílies, sindicats, municipis i a l’esquena del Consell Escolar, on són tots aquests col·lectius presents, es va canalitzar cap a manifestacions massives que van ser finalment liderades per les institucions sindicals. I aquestes van aconseguir canalitzar el malestar cap a un acord al setembre amb un guany de caràcter laboral –d’altra banda, llargament reivindicat–, la supressió d’una hora lectiva a partir del gener de 2023.
La dura contesa va posar de manifest la necessitat d’enfortir la representativitat dels col·lectius i l’emergència de noves veus que no se senten representades. Pel que fa a l’enfortiment de l’associacionisme existent, l’Associació de Mestres Rosa Sensat –que, com la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, va renovar la presidència– ha iniciat un procés obert de reflexió, que finalitzarà el març de 2023, sobre el futur de l’entitat en “un context educatiu en què és difícil mantenir la veu genuïna que ens ha mantingut a peu dret aquests 50 anys”. Per la seva banda, l’associació de directors de centre públics, Axia, està en procés de renovació de la junta. I el Consell Escolar de Catalunya, que també va anotar baixes al seu organigrama, prova de retornar al seu caràcter discret i reflexiu.
Entre les noves cares que volen entrar al debat sobre el futur de l’educació amb veu singularitzada hi ha el grup Clam, format bàsicament per mestres, i el grup de reflexió Bastiments, Educació i País, impulsat per professionals vinculats a l’educació i l’administració educativa. Els dos col·lectius han coincidit a presentar-se aquesta setmana, curiosament nou mesos després que s’encengués la primera espurna del conflicte, l’anunci del canvi del calendari.
El col·lectiu Clam, en què hi ha professors com Tamara Ruiz, Sergi Bertran, Laura Prat, Noa Padín i Rubèn Pineda, vol ser “una veu crítica i constructiva, que contribueixi a despolaritzar el debat educatiu i que promogui el disseny i la implementació de polítiques educatives que prioritzin l’interès dels nens i els adolescents”. El seu primer posicionament ha versat, precisament, sobre l’acord entre el Departament d’Educació i els sindicats: l’hora lectiva. Més concretament, qüestionen la idoneïtat d’implementar-la a meitat de curs, quan ja estan organitzats els horaris dels docents. Compten ja amb més de 200 signatures de suport. D’altra banda, Bastiments, Educació i País és un nou fòrum de pensament que aspira a intervenir en el debat com habitualment ho fa la Fundació Jaume Bofill. Reivindica postulats que ja es contemplen a la llei d’educació de Catalunya, com un sistema educatiu format per centres públics i concertats i el català com a llengua pròpia però no única en la docència a les escoles. Bastiments està impulsat per l’exdiputat de PdCat i expresident del Consell Escolar, Lluís Font, el president de l’associació de famílies Fapel, Josep Manuel Prats i per l’exdirector de centre educatiu de Manresa, Xavier Güell.
“Creiem que no hi hauria d’haver uniformitat de pensament al món educatiu i defensem la llibertat i la pluralitat d’idees i iniciatives”, manifesta Güell. “Volem que les polítiques educatives s’estableixin amb rigor i coherència”. En aquest sentit, deploren que la Conselleria d’Educació s’estigui plantejant l’eliminació de les proves de competències bàsiques que realitzen tots els alumnes catalans a l’últim curs de primària i secundària i que serveixen per mesurar l’estat del sistema educatiu, el de cada centre i el de cada estudiant. El departament valora convertir-les en mostrals (una selecció de centres) a partir de 2024.
A parer de Güell, aquesta és una eina bàsica sobre la qual es basen actuacions en el sistema i que els successius governs li han donat continuïtat des del 2008, fet pel qual seria un error no comptar amb evidències d’aquesta mena. Recorda que precisament a les del curs 20212022 es va detectar la baixada de nivell escolar a 4t de l’ESO (no se saben les de 6è de primària), especialment a matemàtiques i anglès, pel que l’administració pot emprendre accions de reforç d’aquestes matèries durant aquest curs.
El col·lectiu Clam i el fòrum de pensament Bastiments volen influir en la política educativa catalana