Culturitzar el turisme o ‘turistificar’ la cultura
B LU E S U R BÀ
CDe Màlaga a Barcelona, les ciutats que es promocionen a través de la cultura intenten promocionar-se sense que aquesta perdi l’autenticitat ni el sentit crític. Però és evident el risc d’adaptarse en excés a una demanda que busca, sobretot, lleure barat
ulturizar el turisme o turistificar la cultura. El dilema, plantejat així, el suggeria fa uns dies el periodista i escriptor andalús Guillermo Busutil en un article sobre la fortalesa cultural de Màlaga publicat per El Confidencial. “El que predomina –plantejava Busutil– és l’oferta turística, la turistificació de la cultura, no la culturització del turisme, que seria l’ideal”. Màlaga, exemple d’èxit per haver sabut projectar-se a través de la cultura, pateix també els peatges de tota ciutat dependent del turisme. No es tracta només de la gentrificació o de l’incivisme: també de la temptació de prioritzar la cultura-espectacle. Així doncs, que sigui benvinguda al club de les ciutats on la demanda turística acaba modelant l’oferta, si no baixen la guàrdia. A Andalusia és recent la polèmica pel cessament de la prestigiosa escriptora i periodista Eva Díaz Pérez com a directora del Centro Andaluz de las Letras, decidit pocs mesos després que la conselleria de Cultura i Patrimoni Històric passés a dir-se conselleria de Turisme, Cultura i Esport, després de l’última remodelació impulsada pel president Juan Manuel Moreno Bonilla.
És cert que la contraposició que es planteja al títol d’aquest article admet i exigeix matisos. Per molt pejoratiu que ens resulti el concepte de turistificar la cultura, és lícit suggerir que determinades institucions culturals prevegin una quota de programació que tingui la vocació d’atreure –també– els turistes que es plantegen visitar la ciutat. Alternar propostes crítiques o de risc amb altres de més populars és una via per portar més públic a les primeres, però alhora pot servir per aconseg uir un turisme urbà més interessant que el que, diguem, viat-
ja allà on li venen només lleure barat i desinhibit.
D’alguna manera, una dosi raonable de turistificació de l’oferta cultural per culturitzar el turisme resulta útil, sense perdre de vista quins han de ser els reptes essencials de la cultura: des de la formació de persones amb esperit crític fins a propiciar el simple plaer del contacte amb la bellesa.
El que és evident és que les ciutats que han patit accentuats processos de desin
dustrialització i que depenen més que altres de l’economia del visitant estan obligades a explorar aquesta estreta línia entre la cultura i el turisme. Barcelona, sense anar més lluny.
Aquest debat pot desenvolupar-se en el pla acadèmic, en el mediàtic o en els processos de pressa de decisions. Un exemple és el de l’associació Barcelona Global, que des dels seus inicis ha tingut l’encert de situar la cultura a l’epicentre del seu model de ciutat. En aquesta tasca ha estat clau el paper jugat pel que fins fa poc era el director general, Mateu Hernández, amb el suport dels successius presidents.
Hernández ha sabut connectar les propostes culturals més innovadores amb la Barcelona burgesa. Aquesta vocació de portar la cultura al centre del debat sense pretendre d’entrada crear negoci amb això és, precisament, un dels factors que han diferenciat Barcelona Global d’altres lobbies sorgits en l’àmbit estrictament econòmic.
Una de les propostes més arriscades d’aquesta associació va ser demanar que s’utilitzés part de la taxa turística per fi
Barcelona Global ha tingut l’encert de situar la cultura al centre del seu model per a la ciutat
nançar la promoció de la ciutat com a capital de la música. Una idea que suggeria una pregunta que ens retorna a l’inici: la ciutat pot servir-se de la cultura per ser més atractiva i, per tant, captar més inversions i persones amb talent i així poder finançar millor les seves polítiques socials i oferir sous més dignes perquè els joves no hagin de tocar el dos? Si convenim que la resposta és afirmativa, caldrà trobar fórmules per fer-ho sense prostituir uns estàndards d’autenticitat i un sentit crític que són a l’ADN de la cultura barcelonina des de fa més de dos mil anys. El mateix val per a Màlaga i la resta de les ciutats amb una llarga història. Culturitzar el turisme? Per què no?