Necessària banda sonora

Les xifres són il·lustratives sobre la bonança d’algunes complicitats musicals: aquest World Record és l’àlbum número 42 d’estudi signat per Young i el número 15 que fa amb els Crazy Horse. I tot indica que la col·laboració compta amb bona salut, amb un nou àlbum que segueix el camí deixat per la seva obra anterior, l’excel·lent Barn de fa només un any. Això sí, la sensació general és que transmet cert apressament i també es percep una heterogeneïtat més gran en el repertori escollit. Això no redunda en una obra molt youngiana, és a dir viva, propera i carnal, i inspirada sovint en el món actual, la Terra, l’urgent dia a dia, a tall temàtic.

Aquesta proximitat sonora i epidèrmica en bona mesura és producte d’un enregistrament en directe i en analògic a l’estudi de Rick Rubin, que exerceix de coproductor amb l’indomable canadenc. Aquesta transparència i fidelitat en aquest procés creatiu reflecteix la màquina rítmica i harmònica que arriben a ser els Crazy Horse, que són capaços de la bellesa del temps mig ( The long day before), del rock més guitarrer ( Break the chain) o de coses sonorament anguloses i estridents com The world (is in trouble now), on juntament amb les insòlites harmonies vocals de la banda sona la urgència de la veu de Young sobre un mur distorsionat i dissonant. Wold Record no és una obra estèticament agradable, sinó sobretot és una crida a la protesta i a passar a l’acció.