Feliç retrobada
I missed you too! (“Jo també et vaig trobar a faltar!”) és l’àlbum que marca el retrobament musical, quatre dècades després, del pianista Chucho Valdés amb el saxofonista i clarinetista Paquito D’Rivera. La relació entre
aquests dos astres del jazz cubà es remunta al 1962, quan D’Rivera va ser convidat a sentir Valdés en un club de Marianao, a L’Havana. Per coincidir després com a membres de l’Orquestra Cubana de Música Moderna i al Quintet de l’Orquestra Cubana. Ja el 1973, van fundar Irakere, la formació emblemàtica del jazz cubà, fins que els seus camins es van separar el 1980 quan D’Rivera va marxar de l’illa amb rumb a Nova York.
En un Palau de la Música a vessar, que va tenir un ambient de gala, s’hi va celebrar el retrobament entre aquests dos titans. Abans que comencés el concert, se li va concedir la medalla d’or del festival de jazz barceloní a Paquito D’Rivera per part del director del certamen, Tito Ramoneda. El saxofonista i clarinetista va agrair amb la seva habitual simpatia la distinció i va fer de mestre de cerimònies en el curs d’un concert en què van mostrar a tota hora una extraordinària connexió amb un públic que s’ho va passar la mar de bé amb les seves delícies musicals.
La sessió es va iniciar amb dues peces de Chucho Valdés, Mam
bo inflluenciado i un fantàstic Lo
rena’s tango, en què es creuen el tango, el jazz i la música cubana, adornat amb brillants solos de D’Rivera al saxo, així com d’un explosiu Diego Urcola a la trompeta. Després d’I missed you too!, el tema que dona nom a l’àlbum, el sextet va abordar Paq-man (sobrenom amb què D’Rivera és conegut a Cuba), un interessant tema que va tenir en el gran bateria Dafnis Prieto el principal solista.
Entre els temes més originals de la nit, i en què es va fer evident l’enorme vàlua com a compositor de Valdés, cal ressenyar un extens Mozart a la cubana assaonat amb alguns acudits una mica circenses de D’Rivera i un excitant solo de percussió molt celebrat pel públic a càrrec de Roberto Vizcaíno. Per la seva banda, D’Rivera va deixar clara la mestria que té com a clarinetista en un bonic joropo veneçolà, La fleur de la cayenne. Per coronar, abans dels obligats bisos, aquest feliç retrobament entre els dos gegants del jazz cubà amb Claudia, un preciós bolero de Valdés que va enlluernar l’audiència i
un marxós El majá de Vento.