Banderes en mans d’un adolescent
Xavi Barrachina va agafar la bandera amb força fent cas del que els amics portàvem setmanes dient-li: “Sobretot que no et rellisqui”. Xavi no estava nerviós, sempre ha estat un inconscient i ho continua sent als seus 56 anys. Xavi, que jugava de base amb 1,90 a l’equip de bàsquet de l’escola, va ser l’elegit per creuar corrent des del córner del gol nord fins al centre del Camp Nou.
Xavi va ser l’enveja de molts dels 4.000 adolescents que vam formar part de la cerimònia inaugural del Mundial de futbol del 1982 a Barcelona. Érem esportistes, alumnes dels Salesians d’Horta i de La Salle Bonanova. A Xavi Barrachina li van encarregar el paper protagonista de la part emotiva de la cerimònia. Va sortir ell sol davant el perill neurològic d’enfrontar-se, als setze anys, amb 100.000 espectadors que omplien l’estadi del Barça. Va fer un esprint amb una enorme bandera espanyola mentre que els altres nanos vam córrer, envoltant el centre del camp, cadascun amb una bandera dels països participants. Em va tocar la de Colòmbia.
La cerimònia inaugural va ser aparentment un èxit tot i que, si s’observa la retransmissió televisiva a YouTube, es pot comprovar com alguns banderers van sortir tard per culpa d’unes noies que, al número anterior, duien unes safates amb flors. A mesura que elles abandonaven la gespa de l’estadi, l’aigua els anava regalimant cap al terra dels túnels d’accés. El nostre objectiu global era no relliscar i caure en un dels bassals perquè anàvem vestits amb un xandall Adidas, blanc de dalt a baix. El pànic a la patinada va propiciar una lentitud exasperant per accedir a la carrera a la gespa del Camp Nou. Setmanes abans de la cerimònia, vam començar a assajar, després de les classes, en un ruïnós Estadi Olímpic, amb un risc evident per a la nostra integritat per l’abandonament total de la instal·lació. Les grades estaven destrossades i, per suposat, la gespa havia desaparegut. Barrachina recorda que ens entrenava els moviments un senyor amb unes enormes ulleres que l’organització havia contractat a Romania. A l’hemeroteca vaig trobar que era Hero Lupescu, un dels grans directors d’escena europeus i responsable de l’Òpera Nacional de Bucarest.
Un dia, poques setmanes abans del dia de la inauguració, la revista Interviú va publicar unes fotografies de tots els exercicis que entrenàvem en secret diàriament (per exemple, com els nostres cossos formaven una pilota al centre del camp per convertirse després en un colom de la pau). Però l’emprenyament monumental dels organitzadors va ser només per una de les fotografies publicades. Una foto que va generar una enorme ira als despatxos de la RFEF i el CSD a Madrid. Era la que mostrava Xavi Barrachina corrent amb la bandera i creuant l’estadi. El problema era que, als entrenaments, Xavi assajava amb una bandera catalana d’un parell de metres. Després de la publicació, als següents assajos, la gosadia es va corregir canviant immediatament la tela quadribarrada per l’oficial de la cerimònia, que era l’espanyola. Això sí, la tela era de quatre metres, el doble que la catalana dels assajos.
Avui a Qatar se celebra la cerimònia inaugural del Mundial de futbol. Ignorem què hi veurem. Mentrestant, Xavi Barrachina la gaudirà, quaranta anys després de la seva de Barcelona, treballant com tots els caps de setmana... A TV3. Curiós.