Els temps van canviant, Djokovic continua
Quan es va despertar, el dinosaure encara hi era: els temps van canviant, però no tinguem tanta pressa.
Som a l’època de Carlos Alcaraz (19), el número u més jove en la història del circuit ATP (ara mateix allunyat dels terrenys de joc per una lesió abdominal), i tot i això Novak Djokovic (35) continua aixecant l’índex. No es deixa guanyar, no se’n va, no es rendeix.
Quin any tan convuls està vivint el serbi i quina manera de tancar-lo. La covid i la seva oposició a les vacunes és història llunyana per a ell, un episodi vergonyós que li havia impedit participar a l’Open d’Austràlia (va ser extradit de Melbourne després de romandre custodiat durant més d’una setmana) i també a l’US Open i que l’havien endarrerit considerablement al rànquing ATP.
Pels pèls s’havia guanyat la plaça per a aquesta Copa de
Mestres, la de Torí. Ho havia fet com la vuitena raqueta del món, embotellat en un tancament de curs vertiginós, quan es va imposar a Tel-Aviv i Astanà abans d’assolir la final del Masters 1000 de París, avantsala de la Copa de Mestres.
A Torí ha pres impuls: en un exercici tennístic impecable, sense arestes i sense esquerdes, Djokovic ha fet a miques els seus tres rivals del Round Robin (Tsitsipàs, Medvédev i Rubliov) i Taylor Fritz ahir (7-6 (5) i 7-6 (6)), per plantar-se a la seva vuitena final del torneig de les vuit raquetes (en quinze presències), a un pas del rècord de títols, els sis que suma Roger Federer. La victòria d’ahir dibuixa totes les virtuts del seu tennis. Sobreposant-se a la fúria al servei del gegant Fritz (quinze aces firmava el nord-americà, present a la Copa de Mestres a compte de la lesió de Carlos Alcaraz), el serbi va ser un linx a la resta i va esprémer els instants de debilitat del nord-americà: entrava al joc quan Fritz havia de recórrer al segon servei (Djokovic es va apuntar un 61% d’aquests punts) i va saber manar a les dues morts sobtades, allà on s’estableixen les diferències entre un gran tennista i un altre superlatiu.
La gran final la disputarà davant del noruec Casper Ruud, que ahor a la nit va doblegar sense complicacions Andrei Rublev (6-2 y 6-4) amb un altre rècord al punt de mira. Si s’adjudica el títol, s’embutxacarà 4,5 milions d’euros, l’import més gran cobrat per un tennista un sol dia, després d’haver encadenat les cinc victòries del torneig.