La fallida d’FTX desencadena una crisi històrica al món de les cripto
El sector viu un retrocés en credibilitat i creixen les veus a favor de la regulació
El món cripto viu una crisi històrica amb la fallida d’FTX, la plataforma de dipòsit i intercanvi de criptoactius. Era el quart gegant del sector –va arribar a estar valorat en 32.000 milions– i, en tot just tres dies, ha deixat tirats un milió de clients, amb un forat de 8.000 milions de dòlars. “És una catàstrofe, la pitjor crisi que ha viscut el sector. És com si el BBVA, que també està valorat en uns 30.000 milions, hagués desaparegut d’un dia per l’altre i hagués deixat els seus clients sense la possibilitat de recuperar els diners”, lamenta Eneko Knörr, inversor en startups i cofundador d’Onyze, empresa de custòdia d’actius digitals. El pitjor, adverteix, potser encara ha de venir. La fallida d’aquesta plataforma podria provocar un efecte dòmino i tombar altres plataformes d’exchange. De fet, BlockFi s’està preparant per iniciar el mateix procés de fallida i Crypto.com, una altra plataforma popular, també podria caure.
No és una situació inèdita. El 2014, quan el sector era incipient, la plataforma japonesa Mt. Gox també va fer fallida. Controlava un 70% de les transaccions de bitcoin i va tenir un forat d’uns 500 milions de dòlars. “Allò també va desencadenar una crisi greu i llavors el sector va trigar dos anys a recuperar la reputació”, recorda l’inversor, que considera que ara, en el millor dels casos, la credibilitat es recuperarà d’aquí un any. I afegeix: “Un altre fet significatiu és que els fons de pensions i de capital risc que havien començat a invertir en cripto ara s’estan retirant”.
Queden lluny els mesos de pandèmia durant els quals el bitcoin –i 10.000 criptomonedes més– van disparar el seu valor i van atreure milers de clients d’arreu del món a través d’aplicacions mòbils a l’abast de joves i inexperts. Les bones perspectives es van començar a truncar a inicis d’aquest any en un fenomen que va ser batejat com el criptohivern. Van col·lapsar les plataformes Terra-Luna i Celsius i empreses referents com Coinbase, Crypto.com o Gemini van protagonitzar acomiadaments massius. Segons dades de Coinopsy, més de 2.000 criptomonedes han desaparegut els últims anys. I el bitcoin, la moneda reina, que és considerada un valor refugi al sector, ha vist com s’enfonsava la seva cotització (vegeu gràfic).
En aquest criptohivern, la fallida d’FTX ha estat la pitjor ratxa d’aire fred. Ha arribat el punt que s’alcen veus a favor de la regulació. “Els més puristes hi estaran en contra, perquè la intervenció d’un tercer va en contra dels principis de la tecnologia blockchain, que sustenta l’activitat de les criptomonedes, però l’aparició de xiringuitos i de fraus ha posat en evidència la urgència d’una normativa”, apunta
Alex Fernández, fundador l’empresa de caixers Bitbase.
A la Unió Europea, les esperances són al reglament MiCa, que entrarà en vigor el 2023. “La normativa regularà les transaccions amb criptoactius, la gestió de les dades, les identitats i les claus. A més, cada Estat haurà d’impulsar la creació d’un organisme regulador independent, dedicat nomésa fiscalitzar el sector cripto”, apunta Emilia Zaballos, advocada i presidenta de l’Associació d’Afectats per Inversions en les Criptomonedes. Alhora, Zaballos lamenta que a Espanya persisteixi un buit lede
Les esperances ara són al reglament europeu MiCa, que exigirà més controls i transparència
A Espanya encara no hi ha cap condemna per estafes relacionades amb la inversió en criptomonedes
gal malgrat la popularitat que ha guanyat el sector cripto entre els consumidors millennials, com advertia aquesta setmana el Banc d’Espanya. Segons càlculs d’aquest mateix organisme, el 2021 es van arribar a transaccionar 60.000 milions d’euros, una mitjana que s’acosta als 1.300 euros per habitant.
En aquest sentit, Zaballos apunta que la desregularització del sector incentiva l’activitat dels estafadors. “Calculem que a Espanya hi ha uns 8.000 afectats”, assegura la presidenta d’aquesta entitat, la més gran d’Espanya. De moment, no hi ha cap condemna, però sí diversos casos col·lectius presentats i en tramitació davant l’Audiència Nacional.
“Hem denunciat delictes d’estafa, apropiació indeguda, delictes contra la Hisenda pública, suplantació d’identitat o de publicitat enganyosa”, indica l’advocada, que persegueix l’activitat presumptament fraudulenta de plataformes com Algorithms Arbistar, Nimbus o Kuailian.