Les empreses espanyoles pateixen a Alemanya per l’‘hivern energètic’
Diversos grups industrials s’enfronten a problemes logístics i de subministrament
Les grans empreses espanyoles amb presència a l’exterior assenyalen de manera unànime Ucraïna i la invasió russa com la principal incertesa per als seus negocis a les seves últimes presentacions de resultats.
A la regió d’Europa més afectada, la vista està posada ara sobretot a Alemanya, on es preveu una imminent recessió i on les empreses espanyoles compten amb un fort desplegament en sectors a priori inaccessibles, com l’industrial. L’última dècada, els inversors espanyols han dedicat 12.690 milions d’euros a Alemanya, només per darrere dels 49.381 milions del Regne Unit i els 39.390 milions dels Estats Units, segons dades de la Secretaria d’Estat de Comerç. Des del començament de l’any que les inversions a Alemanya assoleixen els 504 milions i superen les dirigides al Regne Unit.
Tot aquest esforç és el que està ara sota pressió a causa de les pujades de costos energètics, els riscos de subministrament, una inflació superior a un 10% i el retrocés de l’economia. La Comissió Europea preveu que el PIB d’Alemanya caigui un 0,6% el 2023, amb una inflació d’un 7,5%, un pronòstic pitjor que el de la mitjana de l’eurozona i d’Espanya, on hi haurà un creixement d’un 1% i una inflació d’un 4,8%. Es gira la truita i la locomotora europea es prepara per frenar mentre els vagons de cua com l’espanyol encara prossegueixen la marxa.
Les empreses espanyoles citen el cost energètic i el laboral com la inquietud més immediata. L’Institut de Comerç Exterior (Icex) xifra en 194 les empreses espanyoles domiciliades a Alemanya.
Allà hi ha comptades Telefónica, Santander, BBVA o Acciona. També és possible allotjarse en un Abba, Barceló, Hotusa, Meliá o NH, vestir-se d’Inditex i Mango, brindar amb Freixenet i Codorníu o berenar amb Argal i Campofrío. La llista és molt llarga i inclou també Grifols, Indra, Mapfre o Prosegur.
Tot i això, la gran prova d’estrès serà per a les empreses industrials a causa del cost elevat de l’energia. Les comandes industrials van en retrocés i la desconnexió davant el gas rus depèn en bona mesura de les dues regasificadores que es construeixen molt de pressa i en què participen dues empreses espanyoles: Sener i Cobra (acabada de vendre a la francesa Vinci).
Un bon termòmetre industrial al país és l’espanyola Acerinox, que va comprar VDM fa dos anys i que, des d’aleshores, compta amb cinc fàbriques a Alemanya, inclosa una acereria, molt intensiva en el consum d’energia. “Els grans reptes actuals són els preus de l’energia, la logística i els problemes de subministrament”, diuen des de l’empresa. La indústria química i l’aeroespacial van bé, mentre que l’automoció se’n ressent. Fonts del sector de l’automo
A més de la indústria, Telefónica, BBVA, Grifols, Freixenet o Codorníu operen al país
ció asseguren que la demanda continua sent sòlida i que el problema rau en la falta de xips i en la lenta arrencada de les plantes ‘mirall’ que supleixen els proveïdors ucraïnesos. El fabricant de carrosseries i xassissos Gestamp hi té tres plantes, davant les set de l’especialista en interiors Antolin i les tres del de mecanismes Cie. Aquestes empreses espanyoles treballen per a gegants com el Grup Volkswagen, BMW o Mercedes.
Els fabricants espanyols de trens Talgo i CAF depenen de contractes amb diverses autoritats locals. CAF fabrica a Hennigsdorf i Talgo és el soci de la Renfe alemanya, la Deutsche Bahn, amb la qual actualment té una comanda de 550 milions d’euros. L’espanyola Fagor porta des del 2017 fent-se un lloc i produint electrodomèstics a Hilpoltstein. Gonvarri té dues fàbriques i, en la construcció, Hochtief, propietat d’ACS, és un actor rellevant.