Puntada de peu cap endavant
Xarm al-Xeikh, seu de la recent cimera del clima, tornarà avui a la normalitat del balneari paradisíac mentre a la resta del planeta ressona el resultat decebedor de la trobada que hi han organitzat les Nacions Unides. La conclusió d’aquesta cimera no pot ser positiva si repassem les demandes que va fer el secretari general de l’ONU, António Guterres, al començament d’aquesta cita mundial. No hi ha hagut avenços en la qüestió essencial de les emissions de gasos d’efecte hivernacle perquè, en el context de crisi energètica i econòmica, els països amb més responsabilitat sobre el canvi climàtic han decidit ser conservadors i han optat per protegir les necessitats dels seus ciutadans a curt termini, encara que això faci accelerar el desastre que auguren els científics. Però els càlculs polítics no sempre coincideixen amb les dades tècniques, perquè els científics no es presenten a les eleccions. En aquestes circumstàncies, els mateixos organitzadors de la COP27 sabien des del principi que era difícil arrencar avenços en els compromisos per frenar l’escalfament global i, per això, els esforços es van centrar en la creació d’un fons econòmic per pal·liar els danys que el canvi climàtic causa als països més pobres. Dit d’una altra manera, a causa de la incapacitat d’accelerar en les mesures de prevenció, la cimera es va centrar a acordar un pla de cures pal·liatives que no resol el problema de fons, però fa callar veus damnificades i alleuja males consciències. També en aquesta qüestió hi ha hagut una gran decepció, atès que el famós pla d’ajuda neix sense fons, sense concreció de diners ni de qui els ha d’aportar. D’aquesta manera, s’ha intentat salvar la cara de la cimera que es dirigia al fracàs i s’ha optat per aplicar la màxima atribuïda a Napoleó Bonaparte que indicava que, si vols que un problema perduri, crea una comissió. Així doncs, s’ha creat un comitè que estudiarà durant un any com es concreta aquest fons. Aquesta via de sortida és el que popularment es coneix com una puntada de peu cap endavant. Així doncs, som on érem i caldrà esperar un any més per prendre decisions realment efectives mentre el deteriorament del planeta avança inexorablement.