Villarejo, impulsor de virus com Pegasus
La Fiscalia demana per a l’excomissari quatre anys de presó per haver gravat el CNI i la Policia
L’excomissari José Manuel Villarejo va ser un avançat al seu temps. Ara que s’ha sabut com s’han infectat telèfons per monitorar dirigents independentistes amb el sistema Pegasus –eina, per altra banda, molt eficaç per lluitar contra el terrorisme i les organitzacions criminals–, ell ja en va fer servir un de semblant per a les seves martingales fa una dècada. Villarejo, conegut per ser un dels homes de les clavegueres de l’Estat, un policia que va ascendir a dalt de tot de la Policia durant l’època de Jorge Fernández Díaz com a ministre de l’Interior i va descendir fins als inferns carceraris, haurà d’explicar com va aconseguir introduir un virus al telèfon del seu arxienemic policial, Marcelino Martín Blas, i li va gravar una conversa. L’excomissari s’asseu al banc dels acusats per aquesta operació. La Fiscalia li demana quatre anys de presó per un delicte de descobriment i revelació de secrets. Els pròxims dies parlaran l’antiga cúpula policial i el mateix Villarejo, perquè aclareixi –si vol– d’on va treure aquest sistema i què pretenia.
La història és plena d’arestes i és una mica alambinada, amb molts actors i interessos pel mig: la claveguera policial, el CNI, el petit Nicolás i diferents periodistes. Els fets van passar l’octubre del 2014. La unitat d’afers interns de la Policia havia rebut l’avís que un jove de 20 anys s’estava fent passar per assessor de la vicepresidenta del Govern central, So
raya Sáenz de Santamaría, i agent del CNI.
Això va arribar a les instàncies més altes de l’Executiu espanyol, des d’on es va ordenar frenar els peus al noi, que es deia Francisco Nicolás Gómez Iglesias. En qüestió de 15 dies el van detenir. L’operació va ser dirigida per Martín Blas, comissari d’afers interns de llavors.
Després de l’arrest, va convocar una reunió amb dos agents del CNI per mantenir-se al corrent de les indagacions. Era de la incumbència dels serveis d’intel·li
gència ,perquè el jove s’estava fent passar per un dels agents, i això, d’alguna manera, suposava un problema per al servei secret. Durant l’escorcoll li havien localitzat documents amb els segells de Vicepresidència del Govern central–dels quals depenia el CNI–, a més d’alguna dada sospitosa. La reunió convocada per Martín Blas amb dos agents del CNI va ser enregistrada i filtrada a la premsa, cosa que va provocar una bretxa de seguretat. Qui havia pogut fer una cosa així? En el transcurs de les indagacions es va descobrir que durant la trobada s’havia activat al telèfon del cap d’afers interns una trucada per control remot a un mòbil desconegut. Unes setmanes abans Martín Blas havia lliurat el seu telèfon a la direcció adjunta operativa (DAO) perquè li instal·lessin un antivirus. Pel que sembla, va passar tot el contrari. La trucada remota que va fer el mòbil –ja infectat– de Martín Blas va resultar que era a un periodista, Carlos Mier.
El nus s’anava desfent. Mier treballava en un web anomenat Información Sensible, propietat de la dona de Villarejo, Gema Alcalá. Tots dos estan acusats. Resulta que aquest diari digital va ser qui va donar l’exclusiva de la detenció de Gómez Iglesias. Quin interès podia tenir Villarejo a rebentar aquest afer? Segons consta a l’escrit del fiscal, durant aquella època estava destinat a la DAO, que dirigia Eugenio Pino, i per la seva condició va estar al cas de l’operació i de la reunió. Quan Martín Blas va denunciar l’enregistrament, hi havia molt poques dades de virus que infectaven telèfons i els activaven per enregistrar converses i aconseguir tota mena de dades. Això va provocar que des d’alguns diaris afins a Villarejo s’arribés a dir que havia estat el mateix Martín Blas qui l’havia enregistrada. Gairebé una dècada després es descobreix que aquests sistemes ja existien. L’enregistrament va acabar en mans del petit Nicolás que, abans de publicar-lo en diferents mitjans de comunicació, el va fer servir per sol·licitar la nul·litat de la causa. El que va sortir en diferents mitjans no era l’enregistrament sencer, sinó una sèrie d’extractes, que després es va saber que havien estat tallats i enganxats per donar un altre sentit a les frases dels investigadors. Tot perquè semblés que s’estava fent una investigació il·legal contra Gómez Iglesias. Però no li va sortir bé.
L’interès de Villarejo per posar fi a la causa contra el petit Nicolás encara no se sap ben bé quin és, però sí que n’hi ha diferents sospites. Una podria ser –segons els investigadors– afavorir uns empresaris que es podrien veure esquitxats en aquest afer. I una altra
El mòbil del cap d’afers interns, que estava infectat, va fer una trucada remota per enregistrar la reunió
era perjudicar Martín Blas, amb qui havia començat una guerra soterrada perquè aquest, com a cap d’afers interns, havia assenyalat el seu fill en un afer contra la màfia xinesa.
I no es pot menystenir la guerra que des de fa anys té oberta Villarejo amb l’exdirector del CNI Félix Sánz Roldán i, per tant, amb Sáenz de Santamaría, perquè era la seva valedora. Tot i això, fonts coneixedores d’aquesta relació intempestiva situen, de fet, l’enregistrament com el començament d’aquesta tensió. Segons aquestes fonts, el llavors responsable dels serveis secrets no va perdonar mai que Villarejo posés en perill dos dels seus agents, després de filtrar una conversa d’una investigació, cosa que li va semblar una de les traïcions més grans. A partir d’aquí, Villarejo va ser considerada persona non grata per al cap del CNI.