Acord agredolç a la COP27

Amb fòrceps i amb el temps conclòs, la cimera va aprovar ahir un document de mínims després que s’arribés a un acord sobre els temes més conflictius”. Aquesta frase, amb què La Vanguardia iniciava el seu editorial el 13 de novembre del 2021, al final de la CoP26 a Glasgow, pot servir per, un any després, analitzar els resultats de la CoP27 celebrada al balneari egipci de Xarm al-Xeikh. una cimera amb resultat final agredolç, atès que va evitar el fracàs amb un acord històric per a la creació d’un fons de danys i pèrdues per la crisi climàtica, però ha estat incapaç d’aconseguir avenços cap a l’eliminació dels combustibles fòssils. la pressió dels països petroliers i productors de gas ha tingut un paper clau en aquest sentit. la Conferència de l’onu sobre Canvi Climàtic tenia per objectiu no només renovar els compromisos assolits en l’Acord de París per mantenir aquest segle l’escalfament global en un màxim d’1,5ºC respecte a l’era preindustrial, sinó, a més, fer-los més ambiciosos. era hora de passar de les paraules als fets, com han dit aquests dies molts líders mundials a la tribuna d’oradors, i especialment António Guterres, secretari general de l’onu. un dels punts fonamentals era, doncs, la mitigació de les emissions de Co . el text final insta els països a reduir progressivament la generació d’energia a partir del carbó –el petroli i el gas ni s’esmenten– i a abandonar gradualment els subsidis ineficients als combustibles fòssils. no es retrocedeix respecte de Glasgow, però no s’avança com reclamaven la ue i un altre bloc de països. en la declaració final no es demana l’abandonament dels combustibles fòssils ni s’esmenta que s’arribi al màxim d’emissions mundials el 2025, com exigia la ue, que malgrat haver amenaçat d’abandonar la reunió si es renunciava a aquell objectiu, finalment, i sense amagar la seva decepció, ha acceptat el redactat final criticant que “aquest pla no és un pas endavant”. Cada any moren al món set milions de persones per la contaminació de l’aire. una situació irreversible que fa urgent la transició a energies netes i renovables, ja que, si no es fa, i no ho estem fent, l’escalfament arribarà als 2,5ºC a finals de segle. el principal resultat que surt d’aquesta cimera de Xarm alXeikh és la inconcreta creació d’un fons per finançar els països pobres afectats pels impactes climàtics causats pels països més contaminants i per la crisi del clima, i reclamat des de fa dècades per aquests estats. Per això el pacte és certament històric en aquest sentit. Però la gran discussió ha estat i continuarà sent qui, com i quant es pagarà per aquestes pèrdues i danys. la ue va acceptar la creació del fons amb condicions, com ara que la Xina fos país donant perquè entén que el gegant asiàtic, com Qatar i Aràbia, ja no pot acollir-se a la categoria de país en vies de desenvolupament. Pequín s’hi ha negat i això li permet evitar l’obligació d’aportar diners a aquest fons. Quins països seran considerats “molt vulnerables” i com es finançarà el fons l’abordarà un comitè de nova creació, però els països desenvolupats eludeixen parlar de “compensacions” i l’acord deixa clar que aquests estats no assumeixen una “responsabilitat legal” jurídica. el fons neix sense recursos concrets, però es recull la idea de “solució mosaic” defensada per la ue, consistent a recórrer a nous instruments financers, incloent-hi el finançament privat, per pagar aquests danys i pèrdues. l’immobilisme de les parts, la prevalença dels interessos nacionals i la falta de visió de futur han marcat aquesta CoP27. els acords aconseguits són mínims, menys ambiciosos que no s’esperava, i deixen molts temes per tancar per a la pròxima conferència a celebrar a Dubai. la falta d’avenços per mitigar les emissions de Co suposa una pèssima notícia per al planeta, l’últim sos del qual davant els estralls del clima no ha tingut la resposta necessària.

Creació d’un fons per reparar estralls climàtics i sense avenços per reduir emissions