La Vanguardia (Català)

Locomotore­s constituci­onals

- Gabriel Magalhães

Com un tren de mercaderie­s lent, s’ha posat en marxa la vuitena reforma de la Constituci­ó portuguesa. I, sorpresa, sorpresa, l’arrencada inicial, aquest estirament metàl·lic dels trens quan es posen en marxa, l’ha firmat l’extrema dreta: Chega! ha posat damunt la taula propostes per transforma­r els sistemes polític i judicial. El PSD, de centredret­a, ara liderat per Luís Montenegro, s’ha adonat que no podia deixar als seus perillosos veïns radicals el monopoli de voler canviar les coses, i també ha presentat el seu propi projecte de revisió.

Com vagons que es van acoblant els uns als altres, gairebé tots els partits parlamenta­ris, cadascun amb les seves pròpies idees, s’han afegit a aquesta intenció de transforma­r el ferrocarri­l constituci­onal. Els socialiste­s ho han fet amb António Costa assumint-se com a maquinista del procés. El primer ministre vol pilotar una revisió moderada perquè, segons ell, els portugueso­s no comprendri­en que, en aquest moment complicat, es fessin canvis transcende­ntals. Què es discutirà? En la versió suau, el canvi constituci­onal inclourà noves regles per a les situacions d’emergència sanitària, per a la gestió judicial de les dades personals presents en diversos àmbits de la societat digital, així com nous drets del ciutadà i normes de protecció animal; en la versió més dura, la reforma de la Constituci­ó lusitana canviaria, a més, la llei electoral, el nombre de diputats i el mandat del president electe, entre moltes altres alteracion­s. Aquesta metamorfos­i profunda difícilmen­t s’aprovarà, però tot això s’haurà de debatre a l’Assemblea de la República. Des d’una perspectiv­a espanyola, un país en què la Constituci­ó del 1978 s’ha deixat, ja fa molts anys, en una via morta, d’aquestes que hi ha als erms més tristos d’una estació de ferrocarri­l, tots aquests polítics lusitans sembla que estan bojos. En realitat, no és així. Una Carta Magna ve, per descomptat, del passat. Però una Constituci­ó és, abans que res, el futur d’una nació. I la gran majoria de partits portugueso­s no ha volgut faltar a aquesta trobada amb l’avenir que es dissenyarà en els debats amb motiu d’una nova revisió constituci­onal. En general, han decidit ser-hi.

Portugal és un país petit, no exempt de defectes, de vegades al caire de l’abisme, sobretot en qüestions financeres, però de tant en tant convé que un espanyol li doni un cop d’ull per inspirar-s’hi. És probable que la majoria de la gran nació hispànica s’entusiasmé­s amb una reforma constituci­onal, sempre que aquesta es fes amb altura de mires i generosita­t, permetent que cada un trobés el seu lloc en l’ampli casalot nacional. Però, és clar, expressar aquest desig de reforma constituci­onal, en l’àmbit espanyol, és una cosa així com muntar Rocinante i iniciar una nova sortida del bon Quixot. En efecte, per una raó misteriosa, a Espanya són moltíssims els que se senten obligats a pujar a la muntanya russa del conflicte constant, apuntant-se a la cohort de les pitonisses de dretes o dels profetes nacionalis­tes o d’esquerres.

I, precisamen­t per això, en aquest moment, aquest conflicte insomne és, en molts aspectes, la veritable Constituci­ó que, de fet, regeix i val a Espanya. La tensió incessant té més pes, a l’hora, per exemple, de renovar el Consell General del Poder Judicial, que no pas el precepte constituci­onal que empeny a procedir a la renovació. És com si aquesta lluita permanent fos la Carta Magna eterna del país, sent els altres textos constituci­onals concrets només màscares que disfressen aquesta pugna infinita, densa, que és, al cap i a la fi, el que compta. Canviada només dues vegades en qüestions molt específiqu­es, relacionad­es amb obligacion­s derivades de pactes internacio­nals, la Constituci­ó del 1978 va perdent, cada cop més, la capacitat de dialogar amb les transforma­cions que ha viscut Espanya. I, en canvi, la reforma més àmplia està prevista en el seu propi entramat legal. Quan ja falta poc per al 44è aniversari, el millor regal que es podria fer a la Constituci­ó seria revisar-la, amb la base d’un gran consens que involucrés tothom. Sembla molt difícil, ho sé, però és indispensa­ble. De fet, no només a Portugal, sinó a gairebé totes les principals nacions d’Europa hi ha hagut sempre un ritme de reajustame­nts constituci­onals. Només així funciona bé la locomotora legal que tira un país.

El millor regal que es podria fer a la Constituci­ó espanyola en el seu 44è aniversari seria revisar-la

 ?? ??

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain