L’ONU dona resposta als estralls, però frena l’ambició climàtica
El món en desenvolupament s’imposa a la cimera davant la decepció de la UE
Per fi, va arribar l’acord. El ple de clausura de la conferència del clima celebrada a Egipte va tancar el pacte per crear un fons de “pèrdues i danys” destinat a reparar els pitjors efectes del clima extrem a les nacions més vulnerables. Tot i això, el consens esquiva nous compromisos dels països per intensificar la reducció d’emissions de gasos i arraconar els combustibles fòssils, causants de l’escalfament.
L’acord per promoure aquest fons és una victòria històrica per a moltes nacions en via de desenvolupament i països menys avançats (molts dels quals Estats insulars que pateixen danys devastadors), perjudicats pels impactes de la crisi climàtica i que sostenien aquesta demanda des de fa anys. Les resolucions adoptades a la cimera posen l’accent a atendre els estralls provocats per la crisi climàtica a les nacions vulnerables; però aporten poc a les accions per abordar les causes de l’escalfament i la necessitat de combatre-les des de l’arrel. Es fa una referència a la meta d’aconseguir aturar l’escalfament a 1,5ºC; però sense encant i sense que vagi acompanyada de la concreció de plans per tancar la bretxa actual d’emissions.
Per això, el vicepresident executiu de la Comissió Europea (CE), Frans Timmermans, es va mostrar “decebut” per no haver aconseguit que tot això estigués acompanyat d’“un llenguatge fort” pel que fa a reducció d’emissions. “Per fer front al canvi climàtic és necessari que tots els fluxos financers donin suport a la transició cap a una economia baixa en emissió de carboni: la UE va venir aquí per aconseguir un llenguatge fort i estem decebuts de no haver-ho aconseguit”, va subratllar.
La presidenta de la CE, Ursula von der Leyen, va dir que l’acord de la COP27 a Xarm alXeikh “marca un petit pas cap a la justícia climàtica”, però va advertir que “es necessita molt més per al planeta”.
Tot i això, els activistes de la justícia climàtica el presenten com un èxit, perquè des de fa anys exigeixen al món industrialitzat una resposta solidària, en forma de justa compensació econòmica, com a contrapartida als fets de meteorologia extrema (sequeres, incendis forestals, inundacions i d’altres) a què s’han hagut d’enfrontar nacions vulnerables a causa de les emissions originades al món industrialitzat.
Fins ara, les nacions desenvolupades han estat eludint aquesta patata calenta per no assumir “responsabilitats”, i entenen que el fons senzillament ha de servir per reparar i restaurar serveis i equipaments als països més tràgicament castigats per aquests episodis devastadors. La seva preocupació era evitar adquirir una “responsabilitat legal” jurídica que obrís les portes a la demanda d’indemnitzacions.
El nou fons farà que els seus “donants contribueixin a salvar vides i mitjans de subsistència enfront dels desastres relacionats amb el canvi climàtic”, va saludar efusiva la secretaria de les Nacions Unides en valorar aquest nou òrgan d’ajuda. Tot i això, queden per resoldre molts detalls de fons. Per això, es crearà un nou comitè que s’encarregarà de perfilar la proposta i fer les recomanacions per a la seva consideració la pròxima conferència del clima (novembre-desembre del 2023). Al final, s’obre pas la fórmula d’una “solució mosaic” que demanava la UE, entre altres països, con
Von der Leyen: “És un petit pas cap a la justícia climàtica, però el planeta necessita molt més”
tra la qual advocaven per recórrer a nous instruments financers per ajudar a costejar els danys.
Per això, s’acorda “mobilitzar recursos nous i addicionals” de manera que s’incorporarien “fonts, fons, processos i iniciatives” dins i fora de la Convenció de Canvi Climàtic, diu l’acord. Aquest comitè haurà de proposar els canvis institucionals (modalitats, estructura....), identificar les noves fonts de finançament, garantir la coordinació i la complementarietat amb el finançament existent. La intenció de la UE és que també hi contribueixin nacions que ja no haurien de ser considerades “països en desenvolupament” (com ara la Xina, l’Aràbia, Kuwait o els Emirats Àrabs). Caldrà veure si ho aconsegueix. L’acord en aquest punt es va veure facilitat quan els EUA, un opositor durant anys a aquest fons, va decidir no bloquejar-lo, va cedir i va obrir la porta a la seva creació acceptant-ne la discussió a l’agenda al començament de la cimera. “L’anunci ofereix esperança a les comunitats vulnerables de tot el món que lluiten per sobreviure a l’estrès climàtic. I dona certa credibilitat al procés Cop”, va declarar, Sherry Rehman, la ministra del Clima del Pakistan, país que va patir inundacions devastadores aquest any. Rehman va confiar que el fons es destinés a països que estan en la primera línia de la crisi climàtica.
La creació del fons “ha enviat un senyal d’advertència als contaminants que ja no poden quedar impunes amb la destrucció del clima”, va dir Harjeet Singh, cap d’estratègia política global de Climate Action Network International. “D’ara endavant, hauran de pagar pels danys que causen i són responsables davant les persones que s’enfronten a fortes tempestes, inundacions devastadores i augment del nivell del mar”, va afegir. La realitat és que el fons manca ara de recursos concrets i no hi ha garantia que els països rics desemborsin res que sigui proporcional als creixents costos dels desastres climàtics a les comunitats menys capaces de ferlos front. El 2009 (cimera de Copenhaguen) els governs del món van acordar que els països rics proporcionarien 100.000 milions de dòlars a l’any en finançament climàtic als països en desenvolupament per al 2020 i aquesta quantitat es queda en 83.000 milions, segons l’OCDE).
António Guterres afirma que el nou fons per reparar “pèrdues i danys” salvarà vides i béns