De mur de contenció a palanca
Les mesures per pal·liar la crisi, primer, i reactivar l’economia de Barcelona, després, tenen un impacte que multiplica per més de quatre l’aportació municipal
Va ser concebut com un mur de contenció de la profunda i fulgurant crisi econòmica provocada per la covid i es va acabar transformant, a mesura que anaven remetent els efectes de la pandèmia, en una sòlida palanca de reactivació de l’economia local. El paquet de 54 mesures desenvolupades per l’Ajuntament de Barcelona a partir de la creació del Centre de Coordinació de la Resposta Econòmica (Cecore) ha tingut un impacte econòmic de 405,3 milions d’euros (4,5 euros per a cada euro invertit),segons un informe elaborat perla consultora Deloitte per a l’àrea de Promo
ció Econòmica del Consistori. El Cecore ha suposat l’execució d’un pressupost extraordinari de 91 milions d’euros en menys de vint mesos i un increment d’un 37,5% respecte als pressupostos ordinaris que l’Ajuntament de Barcelona destina a ajudar i impulsar el teixit productiu de la ciutat. Una de les virtuts del Cecore és que les mesures adoptades han comptat amb un ampli consens polític a què s’han sumat molts dels agents econòmics de la ciutat. El Cecore ha tingut un caràcter innovador, molt diferent respecte a l’anterior crisi financera i econòmica que va esclatar el 2008. En lloc de les retallades, aquesta vegada s’ha apostat pels ajuts als sectors més afectats, en un primer moment per parar el cop i, posteriorment, per reactivar l’economia local. L’informe a què ha tingut accés La Vanguardia xifra en 13.297 els llocs de treball mantinguts o impulsats per aquestes mesures. L’impacte més important ha estat als sectors de l’allotjament i la restauració, que a començaments de la pandèmia van haver de paralitzar completament l’activitat; l’administració pública; el comerç minorista, i els serveis de tecnologia de la comunicació. En total, segons l’informe de seguiment que el govern municipal es va comprometre a elaborar, més de 30.000 empreses i autònoms s’han beneficiat dels programes del Cecore. En el cas dels autònoms, els ajuts han arribat a un 13,5% del total d’aquest col·lectiu de treballadors a la ciutat, mentre que en el de la restauració se n’han beneficiat un 37%
La restauració és el sector més beneficiat pels programes anticrisi aplicats durant la pandèmia
dels negocis d’aquest sector. El primer tinent d’alcalde i responsable polític de l’àrea econòmica de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni, posa en relleu “la capacitat d’adaptar els pressupostos municipals a les necessitats dels diferents moments de la pandèmia”. En aquest sentit, el dirigent socialista explica que “no hem volgut establir ajuts permanents per no crear dependència” i que, una vegada les polítiques pal·liatives van fer efecte, s’han anat substituint per palanques de transformació de l’economia. “L’Ajuntament ha empatitzat amb la situació econòmica de la ciutat”, afirma. L’informe sobre les mesures anticrisi analitza tots els programes desenvolupats durant els anys de pandèmia. La majoria miren enrere, com el dels ajuts a la restauració: 3.683 establiments van ampliar o van instal·lar noves terrasses, cosa que va representar un augment del valor afegit brut en aquest sector de 59 milions d’euros entre el 2020 i el 2021 i el manteniment o la creació de 2.777 llocs de treball.
Com a exemple de programes que miren cap al futur, el Barcelona Accelera: els 5,3 milions aportats per l’Ajuntament s’espera que indueixin a finals d’any una inversió privada de 158,5 milions d’euros en sectors estratègics de l’economia de Barcelona.