Dolor, dignitat i justícia
HEBE DE BONAFINI Presidenta de Ma dres de Plaza de Mayo (1928 -2022)
La presidenta de l’associació argentina Madres de Plaza de Mayo, Hebe de Bonafini, va morir ahir als 93 anys d’edat, segons va informar la vicepresidenta del país, Cristina Fernández. “Estimadíssima Hebe, mare de Plaza de Mayo, símbol mundial de la lluita pels Drets Humans, orgull de l’Argentina. Déu et va cridar el dia de la Sobirania Nacional... No ha de ser casualitat. Simplement gràcies i fins sempre”, va manifestar la també expresidenta (20072015) al seu compte oficial de Twitter.
El Govern argentí va decretar tres dies de dol nacional per la mort de l’activista, segons un comunicat difós per la presidència.
Bonafini havia estat ingressada el 10 d’octubre a l’hospital Italiano de La Plata, ciutat on residia, per sotmetre’s a estudis complementaris de les seves “afeccions cròniques no transmissibles”, i va ser donada d’alta tres dies després.
La seva última aparició pública va ser el 10 de novembre, a la tradicional “ronda” que duen a terme cada dijous Madres de Plaza de Mayo davant de la Casa Rosada. “Els metges m’hi van deixar venir perquè saben que també és part de la meva salut.
Necessito la plaça per curarme, els necessito a vostès per millorar-me”, va assenyalar l’activista llavors.
La mort de Bonafini va provocar reaccions dispars a les xarxes socials, amb múltiples missatges tant d’afecte com de rebuig cap a la seva figura, que va estar molt marcada per les declaracions polèmiques i les lloances a personatges com Ernesto Che Guevara, Fidel Castro i Hugo Chávez. Aquell esperit revolucionari no va afectar la seva fama a l’estranger, on va aconseguir nombrosos premis i distincions, fins al punt de compartir escenari amb el cantant britànic Sting al compàs de They dance alone en diverses ocasions.
Aquell tema, compost per l’exlíder de The Police el 1987, va ser un homenatge a les dones xilenes que havien perdut els seus homes durant la dictadura d’Augusto Pinochet i es va estendre, durant les seves actuacions a l’Argentina, a la reivindicació de Madres de Plaza de Mayo.
L’activista pels drets humans, que hauria fet 94 anys el 4 de desembre, presidia des del 1979 una de les faccions de l’organització integrada per mares que van perdre els seus fills durant l’última dictadura civicomilitar de l’Argentina (19761983).
Els principals líders de l’oposició no es van manifestar d’entrada per la seva mort, tret de missatges puntuals, com el de José Luis Espert, diputat liberal i candidat presidencial el 2019. “Hebe de Bonafini se’n va anar... Sense retre-li comptes a la Justícia”, va dir Espert fent referència a la investigació iniciada durant el mandat de Macri contra l’activista per presumpte frau a l’Estat mitjançant la Fundació de Madres de Plaza de Mayo.
La majoria dels missatges positius van procedir de l’oficialisme i de les organitzacions socials i de drets humans, com Abuelas de Plaza de Mayo, que va expressar les seves condolences per Bonafini, una “germana” per a la recerca dels desapareguts durant l’última dictadura civicomilitar (19761983).
“Que no ho compartim no significa que som enemigues, sinó que tenim camins diferents, però la lluita és la mateixa i el dolor és el mateix”, va assegurar la presidenta d’Abuelas, Estela de Carlotto.