Un amfitrió sense futbol
L’ Equador aconsegueix el primer triomf del Mundial contra un Qatar massa inofensiu
Dotze anys ha trigat la pilota a rodar a Qatar. Des del 2010, quan es va designar l’emirat com a seu, fins al xiulet inicial d’Orsato, ahir a l’estadi Al-Bait d’Al-Khor, l’espera ha estat eterna. El camí no ha estat fàcil. Corrupció, drets humans, igualtat... Les crítiques a Qatar han estat ferotges, i han arraconat el futbol en un segon pla. Però ahir, per fi, els veritables protagonistes del Mundial, els futbolistes, es van vestir de curt i van demanar pas entre tanta fumarada. I l’Equador va aconseguir el primer triomf del torneig, tan merescut com fàcil, contra una selecció de Qatar que té futur perquè la FIFA es replantegi algunes coses.
No va estar a l’altura l’equip amfitrió, dirigit per un barceloní com Félix Sánchez des de la banqueta, i va crear molts dubtes sobre el seu futur, en què l’esperen Holanda i el Senegal, que sembla que els escombraran sense cap mena de rubor ni oposició. Caldrà esperar a veure com paeixen la derrota i si aprenen dels errors, que en van fer molts durant el matx contra l’Equador. L’afició qatariana tampoc no va pair gaire bé l’actuació tan pobre que van fer els seus, ja que van abandonar en massa l’estadi al descans, ja amb un 0-2 al marcador, en un indissimulat acte d’impotència. Gairebé una quarta part de les grades era buida en la segona meitat, i s’allunyava molt de la preciosa imatge que havia ofert ea la cerimònia d’inauguració tot just dues hores abans.
De moment, el que no es pot reescriure és el passat, i Qatar va encaixar ahir la primera derrota d’un equip amfitrió al seu debut mundialista en tota la història de la Copa del Món, torneig que es va celebrar per primera vegada el 1930, fa gairebé un segle. L’altra cara de l’estrena és la de l’Equador, dibuixada amb els gols d’Enner Valencia. El veterà atacant del Fenerbahçe mereix un capítol a part quan es tracta de parlar de la relació amb el Mundial. Va debutar a l’edició del 2014, al Brasil, i va fer tres gols en els tres partits que va disputar. Quatre anys més tard, no va poder augmentar el compte a Rússia, després de la no-classificació de l’Equador. Però ahir, a l’estrena a Qatar, no va desaprofitar l’oportunitat i va sumar dos gols més al seu compte en poc més de mitja hora, de manera que va elevar la mitjana golejadora a la Copa del Món a unes xifres més que respectables. Quan faltava un quart d’hora per al final, amb alguns problemes físics, va abandonar la gespa victorejada per la seva animosa afició. El matx no va trigar gaire a revelar els seus secrets. Concretament, tres minuts. Els que va tardar el porter Saad a sortir a caçar papallones, com tan bé descriuen els italians, i Valencia, a trobar la porteria amb un cop de cap. El gol no va arribar a elevar el marcador per un fora de joc mil·limètric, que l’innovador sistema de la FIFA va tardar uns segons a resoldre. Però va ser molt premonitori.
El domini de l’Equador sobre la gespa era indiscutible, i la feblesa de Qatar anava augmentat. Cada bon control, cada passada ben feta, era corejada per la grada com si d’un gol. No era una cosa digna d’un Mundial. Al contrari que Valencia, que al quart d’hora va forçar un penal que ell mateix va transformar. Una altra vegada, el del Fenerbahçe va aconseguir de cap el marcador definitiu, 0-2, a la mitja hora. L’única resposta de Qatar va ser un cop de cap desviat d’Almoez al temps afegit, que hauria animat una mica la segona part. Malgrat l’ensurt, l’Equador va regular les forces després del descans, i va provocar la falsa impressió que el partit s’igualava una mica.
Qatar va aprofitar per recuperar una mica d’autoestima amb un parell de xuts d’Almoez i Pedro Miguel, i els aficionats que encara aguantaven a les grades van agrair l’esforç. Però la primera victòria del Mundial se n’anava cap a l’Equador.
Valencia, amb dos gols, va signar la primera derrota d’un equip amfitrió en el seu debut de la història