Afers de família a Qatar
Ferran Torr esporta amb “naturalitat” treballar amb Luis Enrique, el seu‘ sogre’
El quarter general d’Espanya a Doha continua sent un recés de pau. Els entrenaments transcorren amb una intensitat màxima i la selecció ja comença a agafar velocitat de creuer a pocs dies de la seva estrena al Mundial de Qatar. Però quan acaba la feina sobre la gespa és quan de debò es reflecteix l’immillorable clima que es viu al vestidor, on un petit grup de veterans es barregen a la perfecció amb un nombrós escamot de joves. “La nostra fortalesa és el grup: som un equip molt compacte amb molta fam i ganes de demostrar coses”, reivindica Ferran Torres (Foios, 2000), un d’aquells futbolistes amb qualitats que semblen apreciar molt més els entrenadors que no pas els aficionats.
Els últims mesos de l’atacant valencià no estan sent fàcils. No li surten les coses al Barça, on ha deixat de ser una peça fonamental per a Xavi i la ferotge competència pel seu lloc li està traient protagonisme, tot i que batalla diàriament per revertir la situació. Assenyalat per bona part de la premsa i l’afició, de vegades amb més motius que d’altres, la confiança sembla haver-lo abandonat fins al punt que fa un temps va decidir posar-se en mans de professionals per sortir del forat. “Estic jugant menys amb el meu club. Vaig començar la temporada amb una lesió al peu i això m’ha frenat una mica, però les sensacions són molt millors aquest últim mes. A més, el Mundial pot marcar un abans i un després. És un torneig de nivell global del qual tot el món està pendent”, subratllava ahir.
Per això les crides ininterrompudes de Luis Enrique des del seu debut amb la selecció espanyola el setembre del 2020 li serveixen per recarregar les piles i refrescar el cap. I tot i que no està exempt de crítiques amb la roja, és un flagell amb què intenta aprendre a conviure. Però l’última convocatòria és de les que fan oblidar qualsevol cosa: viatjar a Qatar i disputar el seu primer Mundial. Déu-n’hi-do. Vestit de vermell, Ferran Torres recupera el somriure. És el màxim golejador de l’era Luis Enrique i és un jugador fix de les seves alineacions. El seu rendiment sobre la gespa apaga el morbo exterior. Dins del vestidor, la situació desperta més rialles que una altra cosa. És el gendre del seleccionador, la parella de la seva filla Sira.
“La meva prolongació al camp? Ferran Torres! Si no ho dic, la meva filla em talla el cap...”, responia còmic el seleccionador a la seva emissió per Twitch de dissabte. “Va ser una cosa del directe, el míster és molt bromista. No em posa pressió per a res”, responia l’interpel·lat. “El míster i jo sabem diferenciar les coses, quan estem en família i quan estem treballant. Ho portem bé, de forma molt natural”, revelava el propi Torres, al centre de premsa de la selecció espanyola a Qatar University. El davanter de Foios s’ha proposat d’aïllar-se a Qatar. Viure tranquil i centrar-se únicament en el joc, oblidant-se de tot allò que l’envolta. Intenta esquivar els mitjans com pot, batallant (amigablement) amb el departament de premsa de l’RFEF.
Per això, la seva presència ahir a la sala de premsa va ser tota una sorpresa, propiciada pels tràmits burocràtics amb la FIFA que va haver de superar Alejandro Balde, l’elegit inicialment per donar la cara davant dels mitjans. Ferran Torres no va dissimular gens ni mica les seves intencions. Habitualment rialler, es va asseure a l’estrada amb el rostre molt seriós i així es va mantenir en totes les seves respostes. Això sí, no en va esquivar cap, ni tan sols la del seu sogre.
Malgrat que les sensacions indiquen el contrari, els seus números en el que portem de temporada no són gens dolents per a un extrem. Ha anotat 5 gols en 18 partits. Tot i així, és al punt de mira. “No he de fer gols, soc extrem i dono assistències. També estic molt involucrat en tasques defensives”, concloïa.