Les empreses ja paguen el triple pel seu deute i el risc es dispararà el 2023
Les pròximes pujades de tipus i la recessió encariran encara més el finançament
El deute és molt més car que fa un any i, previsiblement, ho serà bastant més d’aquí uns mesos. Les empreses que es financen als mercats de capitals, ja sigui mitjançant l’emissió de bons o a través de crèdits sindicats (préstecs concedits per diversos bancs), en les diferents modalitats, han vist com l’alegria amb què els inversors els deixaven els diners fa tot just 11 mesos ha desaparegut. El canvi de cicle en la política monetària, que ha portat els tipus d’interès del Banc Central Europeu (BCE) d’un 0% a un 2% des de l’estiu –en espera de noves pujades–, ha modificat completament l’accés al finançament empresarial. Des del gener, el nombre d’operacions ha caigut en picat –en les emissions de deute high yield o d’alt rendiment, un 85%, i en els préstecs sindicats, un 75%–, i el cost del deute s’ha disparat. L’agressió russa a Ucraïna, primerament, i l’explosió de la inflació, després, van accelerar un procés a què s’ha afegit un ingredient més: la recessió imminent. És veritat que hi ha cert consens que serà una recessió tècnica, no greu... com també n’hi havia que la inflació seria transitòria. Ja ho veurem. De moment, el còctel pot ser imbevible per a uns quants, sobretot de cara al 2023, ja que aquest any s’ha salvat bé per
què la por de les conseqüències de la pandèmia, la guerra, la inflació i les pujades de tipus, més l’enorme quantitat de liquiditat disponible per afrontar la crisi, van portar les empreses a emetre sense fre per curar-se en salut pel que pogués passar.
Ara, com quan comença a ploure, hi ha menys paraigües i són més cars. “L’explicació és molt clara: amb aquestes pujades de tipus d’interès és probable que l’economia entri en recessió i, per això, els inversors comencen a demanar una prima superior”, diu Carlos Godina, director general i cap de finançament estructurat i mercat de capitals de BNP Paribas a Espanya i Portugal. És la conseqüència lògica a l’increment de les possibilitats d’impagament.
Els bons d’alt risc van començar el 2022 amb una ren
dibilitat d’un 2,8% i, després de mesos de pujades constants, van superar un 8% a finals d’octubre. Pel que fa al grau d’inversió, el nombre de préstecs sindicats a les empreses amb una qualitat creditícia bona o molt bona acumula una caiguda d’un 32% fins a mitjans d’aquest mes de novembre, que s’eleva a un 37% en la de bons. I les rendibilitats exigides també s’han triplicat. Ara, cadascun dels segments del mercat han frenat una mica l’escalada en espera de noves dades sobre la inflació i el creixement i, sobretot, fins a veure el to del BCE a la cita del 15 de desembre. Aquest dia es tornaran a apujar els tipus, s’actualitzaran les previsions per al 2023 i es farà públic el nou full de ruta en la política monetària, tant pel que fa als tipus com pel que fa a la gestió del balanç del BCE.
Per a l’evolució del deute empresarial als mercats, la qüestió és, segons els experts, com es gestionarà la inflació si l’alça no afluixa. Però sembla evident que, sigui quina sigui la sortida, tot passarà per diners més cars i menys emissions. Enrique Balboa, responsable
El mercat està expectant davant la cita del desembre del BCE, que marcarà el nou full de ruta
de finançament estructurat de BNP Paribas per a Iberia, explica que “el descens notable en el volum d’emissió de renda fixa el 2022 no només és a causa de la volatilitat de mercat experimentada, sinó també per l’absència de venciments de deute significatius, així com per la disponibilitat de finançament bancari, especialment la primera meitat de l’any”. El 2022 la banca ha tret partit de l’oportunitat que ha tingut, però ja apuja els preus. “Tots tenim liquiditat, el que ens amoïna és la rendibilitat”, comenten fonts d’un banc de l’Ibex. “Ens amoïna l’impacte de l’increment dels tipus d’interès en les empreses, perquè és veritat que hi ha molt estalvi al sistema, però també és veritat que la combinació de l’elevada inflació amb la recessió és una bomba de rellotgeria”, afegeixen les fonts.
La morositat està controlada, però fins quan? “No és del tot clar, i és normal que arribi algun impagament i alguna declaració d’insolvència, tot i que a Espanya regna la calma i no esperem sorpreses negatives”, sosté Fernando García, director general de deute corporatiu i banca d’inversió a Société Générale a Iberia. Les turbulències anteriors es van superar. El 2023 espera la seva hora...