“Vaig descobrir el púlsar, i la premsa em demanava que ensenyés escot”
Edat? No som res si mires el cosmos i el que arribem a ser depèn del fet que els joves vulguin continuar aprenent. A Cambridge era la ruca irlandesa quan vaig descobrir el primer púlsar a l’univers i ser dona em va costar el Nobel, però em felicitaven pel meu compromís de noces. Col·laboro amb CosmoCaixa
Per què la sang és vermella? Perquè té ferro? Correcte. I té ferro per alguns aliments que ingerim que provenen de la Terra i han arribat fins aquí des de l’univers. Som pols d’estrelles?
Estem fets del mateix material que les estrelles, com l’aire que respirem, generat en explosions interestel·lars. Literalment vostè és una estrella.
Estudiar l’univers és estudiar-nos?
I jo sempre em vaig sentir d’alguna manera part d’aquest esforç i per això vaig voler ser astrofísica des de petita ja a l’escola.
Ser nena va ser un problema?
Ser nena i irlandesa, una noia de poble, no va ser el més adequat per triomfar a Cambridge. Però la meva curiositat estava feta a prova de pijos. Pijos?
Reietons. Recorda Boris Johnson?
En tinc un vague record, sí.
Doncs la majoria dels meus companys a Cambridge eren igual de pijos i ximplets. Però ells no tenen un passaport de la UE com jo. I ara ho trobaran a faltar.
Es va sentir discriminada?
De vegades fullejava el llibre d’astronomia que el meu pare em va regalar per sentir-me a prop de les estrelles i de casa meva alhora. Com va aconseguir entrar a Cambridge? Vaig començar a la Universitat d’Edimburg i, bé, em vaig esforçar i allà em vaig trobar amb tots aquests Boris tan segurs de si mateixos que em miraven com la ruca irlandesa sense un cèntim que jo era.
Va obtenir per fi la seva aprovació?
Vaig patir la síndrome de l’impostor durant molt de temps i per això estudiava més que ningú i estava fent això: treballar com una boja creient que s’adonarien que no era tan llesta com aquests nois meravella quan ho vaig veure...
Va veure...?
Aquell senyal tan curiós que va resultar ser un púlsar, el primer púlsar detectat per un humà a l’univers... Congrats, professora.
...I ja no em van poder fer fora.
I van reconèixer la seva rellevància? Aquells dies del descobriment del púlsar van coincidir amb els del meu compromís de matrimoni...
Enhorabona també, professora.
Jo duia l’anell per la universitat i la gent se n’adonava i em felicitava per l’anell; però no em deien res del púlsar. Així eren les coses aleshores.
Per gelosia? Masclisme?
Se suposava que era més important que em casés que ser la primera astrofísica de la història que descobria un púlsar.
Quants anys tenia?
Vint-i-quatre. I en vaig trobar després tres més: els quatre primers púlsars descoberts per humans. Nature ho va publicar de seguida i llavors va despertar un enorme interès ja entre el públic general.
I fins i tot va sorgir una marca de rellotges. La premsa es va interessar també pel descobriment i el més curiós és que preguntaven al meu col·lega Tony Hewish per la rellevància científica del descobriment i a mi només pels aspectes “humans”...
Humans?
Sí, em preguntaven per les meves aficions, per la meva família, si em tenyia els cabells, el meu gust en el vestir, els meus nòvios i fins i tot les meves mides... Vaig descobrir el púlsar i la premsa em demanava que posés ensenyant una miqueta més d’escot.
Es va sentir discriminada perquè no li van donar el Nobel?
La brometa de moda llavors a Cambridge era anomenar-me Jocelyn No-Bell.
La rellevància dels púlsars va créixer. Perquè van ser utilitzats, entre altres coses, per demostrar les teories d’Einstein per l’extrema precisió de la seva intermitència. I encara els utilitzem en astrofísica com a formidables rellotges còsmics.
Espera descobrir res més?
Per descomptat. M’interessa l’astronomia dels detectors que capten la llum dels cossos estel·lars amb extraordinària precisió en cada infinitesimal variació i centelleig.
Per què és tan rellevant?
Perquè obre camins insospitats a descobriments que canviaran el nostre concepte de l’univers. De moment, els astrofísics quan veiem aquestes imatges encara diem “uauuuuu!”.
Els grans descobriments de la ciència els solen fer els més joves?
Si mira els últims premis Nobel, el del forat negre per exemple, veurà que no és així. Però això és molt menys important que la certesa que som ben poca cosa, però ben poca cosa, a l’univers.
Però som.
L’ego és molt petitó per significar res i per això és tan important que els joves s’interessin per saber per tal que els humans siguem alguna cosa.