Tokàiev, reelegit president en un any negre per al Kazakhstan

Kassim-Djomart Tokàiev va ser reelegit president del Kazakhstan a les eleccions de diumenge, amb un 81,31% dels vots, segons els resultats donats a conèixer ahir per la comissió electoral del país exsoviètic més extens i pròsper de l’Àsia Central. Com s’esperava, els seus cinc rivals, poc coneguts, només van poder actuar de comparses. El que més suport va aconseguir va ser Jigulí Dairabàiev, representant del partit patriòtic Auil, amb un 3,42%. Tokàiev continuarà al capdavant del Kazakhstan durant un únic mandat de set anys, com recull una de les reformes de la Constitució que ell mateix ha impulsat. Això li permetrà continuar els canvis polítics i econòmics que ha emprès.

De 69 anys, va rebre el poder el 2019 de Nursultan Nazarbàiev, que es va estar 30 anys al capdavant del país. Nazarbàiev, però, es va reservar ressorts clau del poder i la seva família va continuar tenint una gran influència. Les violentes revoltes del mes

Després dels aldarulls del gener, amb uns 230 morts, va accelerar les reformes per trencar amb l’era Nazarbàiev

de gener, que van fer més de 230 morts, van canviar l’escenari. Superada la pitjor crisi del Kazakhstan des de la seva independència, Tokàiev va accelerar les reformes. Va retirar els privilegis de Nazarbàiev, va expulsar dels seus càrrecs diversos membres de la seva família i les autoritats van detenir col·laboradors propers del president anterior. Les protestes, que van començar com a reivindicacions econòmiques, es van estendre a les grans ciutats en forma de violents aldarulls. Les autoritats han suggerit que alguns membres de la família de Nazarbàiev hi estarien implicats. Tokàiev ha promès posar “fi al monopoli econòmic del poder”. Abans de la votació va dir que “aquestes eleccions obren una nova era i les principals institucions del poder es reformaran”.