El fil Díaz-Belarra salva la cohesió a la crisi de l’ala esquerra de l’Executiu
El grup d’UP manté un mínim d’unitat en un moment de gran turbulència
El telèfon vermell funciona. I si Washington i Moscou tenen contactes discrets per evitar mals majors i irreversibles a la guerra d’Ucraïna, no ha d’estranyar que la comunicació entre els ministres d’Unides Podem i en el grup parlamentari confederal continuï oberta, malgrat la intensitat de l’ofensiva de Podem sobre la vicepresidenta Yolanda Díaz i la resta d’organitzacions de l’espai confederal en què participen els Comuns, Esquerra Unida i Galícia en comú. A l’acusació de “faltar al respecte” a Podem, la setmana passada s’hi sumava el retret als ministres Joan Subirats, Alberto Garzón i Yolanda Díaz per no haver fet pinya amb la ministra d’Igualtat, Irene Montero, enmig de l’aiguat per la llei garantia integral de la llibertat sexual. El cas és que la coalició no està trencada, ni entre el PSOE i UP ni entre els ministres d’Unides Podem, malgrat que les relacions dins de l’espai de l’esquerra s’han deteriorat de manera accelerada. La vicepresidenta Díaz i la ministra de Drets Socials, Ione Belarra –alhora secretària general de Podem–, mantenen línia oberta, fins i tot malgrat la baixa per maternitat de la líder de la formació lila.
La setmana passada, en el més intens de la crisi entorn del ministeri d’Igualtat, i quan ja sovintejaven els retrets tàcits o expressos a Díaz, Garzón i Subirats per no haver sortit a posar el cos davant del tiroteig que queia sobre Irene Montero, Díaz i Belarra van parlar. Entre totes dues hi ha patents discrepàncies sobre la situació de l’espai i el seu futur, però la comunicació no s’ha trencat en cap moment. Díaz, que no ha reunit l’òrgan de coordinació confederal l’últim any, sí que ha convocat reunions informals dels ministres i els representants de les diferents formacions del grup parlamentari per abordar les qüestions de fons que estressen l’espai, l’última de les quals a propòsit de la negociació de la possible renovació del Consell General del Poder Judicial. En aquestes reunions sí que s’ha fet evident la creixent tensió amb la ministra Irene Montero, vehement defensora dels interessos del seu partit, Podem, a l’Executiu. Tot i això, i malgrat discrepàncies en les estratègies d’acció de l’espai, no hi ha hagut indisciplines ni temptatives de ruptura de la confluència. IU i els comuns, i en aquest sentit, Garzón i Subirats, secunden el lideratge de Díaz en l’espai i en la coalició de govern i ni Montero ni Belarra ho han posat en qüestió. Malgrat l’empitjorament de les relacions, no hi ha incentius avui per a una ruptura –sobretot, després de l’experiència de Junts a la Generalitat–, mentre al grup parlamentari els mecanismes formals de coordinació funcionen més bé avui que no pas fa un any. És una paradoxa, però precisament la tensió en l’espai va fer aconsellable ja fa mesos que els òrgans de coordinació operessin amb més rigor formal, per evitar col·lisions inesperades i malentesos.
A més, fa mesos que diversos actors treballen en un segon nivell intentant mantenir tots els canals oberts. En termes governamentals, el secretari d’Estat de Drets Socials, Nacho Álvarez, és un dels que més ha invertit en aquesta coordinació política; també, fent de ròtula amb els ministeris del PSOE, i en termes d’espai polític, Enrique Santiago i Jaume Asens continuen en contacte amb tots els actors intentant evitar una segregació de Podem i la resta de l’espai. Ahir mateix, la candidata de
Podem a la presidència de la comunitat de Madrid, Alejandra Jacinto, va proposar l’impuls d’un pacte social de continguts polítics perquè les forces progressistes madrilenyes coordinin la seva acció política i la coexistència de diferents llistes no impedeixi la derrota d’Isabel Díaz Ayuso. I alhora que va expressar la seva solidaritat amb la ministra d’Igualtat, apostava per la candidatura de Díaz com l’única possible per a les eleccions generals.
No obstant això, la meitat socialista està inquieta. Les controvèrsies internes de l’última setmana han tingut “repercussions molt negatives” per al Govern espanyol i per a les aspiracions de reelecció de Pedro Sánchez l’any que ve. “La salut d’aquest Govern de coalició i les seves bones relacions es demostren amb els fets”, va al·legar ahir la ministra Pilar Alegría, com a portaveu del PSOE, que va reclamar alhora enterrar la destral de guerra en l’espai polític a la seva esquerra, que perjudica el Govern de coalició i dificulta encara més la suma d’una majoria progressista les pròximes generals. Alegría va demanar “la màxima unitat” per poder mobilitzar així tot l’electorat progressista.
Álvarez, Asens i Santiago mantenen interlocució amb tots els grups per evitar la ruptura
El PSOE demana als seus socis que s’acabin les hostilitats per evitar desmobilitzar l’electorat