La taula del jutge Marchena
El jutge Manuel Marchena, president de la Sala Segona del Tribunal Suprem, s’està convertint en el punt de fuga de la política espanyola. Punt de fuga: punt imaginari en què dues o més línies es troben, i aconsegueixen un efecte tridimensional.
Si ens ho mirem amb perspectiva, la taula del despatx del jutge Marchena (Las Palmas de Gran Canaria, 1959) és en aquests moments el punt, gens imaginari, en què es troben algunes de les línies més inquietants per al Govern d’Espanya: el problemàtic desplegament de la llei de Garanties Integrals per a la Llibertat Sexual; la discutida anul·lació del delicte de sedició al Codi Penal (que seria substituït per un nou delicte de desordres públics agreujats), i la possible, tot i que no segura, reformulació del delicte de malversació.
Dit d’una altra manera, tres dels dossiers més incòmodes que ha de resoldre Pedro Sánchez, abans d’encarar les eleccions municipals i autonòmiques del proper mes de maig, passen pel despatx del magistrat de referència del món conservador espanyol, un home amb gran autoritat professional en la carrera judicial.
La Sala Penal (sala segona) del Tribunal Suprem fixarà jurisprudència sobre la llei de garanties de la llibertat sexual a mesura que vagi rebent recursos. Són tres les vies a través de les quals el Suprem podria fixar doctrina sobre l’aplicació d’aquesta llei, tan discutida aquests dies. Recursos de cassació de sentències dictades per tribunals inferiors (recursos de cassació que comencen a incorporar escrits dels advocats defensors invocant l’aplicació retroactiva dels articles del Codi Penal modificats). Peticions de revisió de sentències dictades pel Suprem (per exemple, en el cas d’agressió sexual múltiple a una jove a les festes de Pamplona, obra de l’anomenada Manada). Recursos de cassació sobre revisions de sentència acordades per tribunals inferiors. La Sala Segona es podria reunir en sessió plenària per unificar el punt de vista dels seus magistrats. El procés el presidirà el jutge Marchena. Abans de Nadal es poden saber les primeres resolucions sobre la qüestió. La decisió que adopti l’Alt Tribunal davant la petició de revisió de condemna d’un dels membres de La Manada de Pamplona esdevindrà punt de referència per a l’opinió pública. El fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, va fixar ahir un criteri per a totes les fiscalies: les penes mínimes establertes en sentències anteriors no s’han de revisar.
En el punt de fuga de la Sala Segona del Suprem també es creuen les línies calentes de la sedició i la malversació, ja que el jutge Marchena va presidir el judici pels fets de l’octubre del 2017 a Catalunya. El Tribunal Suprem, com es recordarà, va emetre un informe desfavorable a la concessió de l’indult als polítics catalans presos. Tal com informava Lola García a La Vanguardia el 12 de novembre passat, l’opinió al Tribunal Suprem encara és més desfavorable a la desaparició del delicte de sedició en els termes que plantegen PSOE i Unides Podem en la proposició no de llei que es votarà demà passat al Congrés. Si el delicte de sedició desapareix –argumenten–, augmenten les possibilitats que la sentència sobre el procés sigui qüestionada pel Tribunal Europeu de Drets Humans, amb seu a Estrasburg.
El Govern espanyol es juga el final tridimensional de la legislatura a la taula del jutge Marchena. Punt de fuga. Mai millor dit.
La Sala Segona del Suprem es torna a convertir en epicentre de la política espanyola