L’apocalisi nostre de cada dia

L’actualitat acumula tants problemes que és impossible analitzar-los amb prou rigor i calma. Aquesta disfunció obliga a fer diagnòstics aproximats, basats més en la intuïció que en certeses objectives. A l’Hoy por hoy (Ser), Àngels Barceló anuncia els ingredients de la setmana: ressaca de la cimera COP27, Assemblea de l’OTAN en plena guerra d’Ucraïna i, a un nivell més domèstic, la nova roast battle (¿barbacoa dialèctica?) al Senat entre els monologuistes Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijoo. A la Ser, José Maria Lassalle s’apunta al diagnòstic apocalíptic. Apel·la a la urgència d’estratègies col·lectives de col·laboració i afirma que vivim una etapa de “deliri col·lectiu global”. A les 8.42 h del matí, i com a prescripció filosòfica per assimilar el dia i la setmana, Lasalle diu: “El concepte de futur s’està extingint com a tal”.

Amb el futur extingit, doncs, em refugio en el passat immediat. Diumenge, al Salvados (La Sexta), l’escriptor Martín Caparrós va explicar que, quan era jove, va participar activament per boicotejar el Mundial d’Argentina de 1978. Aleshores militava contra els responsables del cop d’Estat i la dictadura militar però admet que va veure la final i que, amb l’amargor de les contradiccions, va adonar-se del drama de voler ser coherent i, alhora, commoure’s amb els gols de Kempes. A Onda Cero, Carlos Alsina fa un aclariment necessari referit a la mascota del Mundial: “No és un fantasma. És un turbant”. L’animació audiovisual de la mascota recorda la mobilitat juganera de Casper quan en realitat té una identitat més tèxtil que espectral. De fet, la manera més ràpida de convertir-se en un fantasma és tèxtil: posar-se un llençol al damunt. A El suplement (Catalunya Ràdio), la corresponsal de TV3 a Washington Lídia Heredia explica que l’ha sorprès la quantitat de gossos que hi ha a la ciutat. Ha observat que predominen els goldendoodles, que són tranquils, sociables i “monos”. Explica que els amos els trien perquè, a més de ser tranquils, són gossos fets a mida per a les condicions dels espais en què hauran de viure. Té lògica: “No et preguntis què pots fer pel teu gos sinó què pot fer el teu gos per tu”.

Parlant de gossos: divendres a la nit,

Hi ha petits actes de civisme que conviden a pensar que el futur no s’ha extingit

en un carrer de l’Eixample, veig com una dona que passeja el gos s’atura a recollir la monumental tifa que l’animal acaba de deixar damunt de la vorera. És un acte de civisme que convida a creure que el futur no està del tot extingit. Dos minuts més tard, sortint d’un d’aquests clubs cannàbics que mantenen viva la identitat de Barcelona, dos indígenes que riuen més del compte es descorden la bragueta i procedeixen, a l’uníson, a compartir una llarga i estereofònica pixarada. En acabat, res de mullar la zona per netejar-la: se’n van mirant cadascú la pantalla del seu mòbil, m’imagino que per seguir les últimes notícies de l’apocalipsi.