Espanya repatriarà quatre gihadistes assentades a Síria
El Govern central també traslladarà els menors a càrrec seu
Fa anys que el Govern espanyol decideix si ha de repatriar les presumptes gihadistes que van abandonar Espanya el 2014 amb rumb a Síria per enrolar-se a l’Estat Islàmic. Des del 2019 són en un camp de presoners amb menors que tenen al seu càrrec. Ara, transcorreguts tres anys –i després d’un intens debat entre ministeris– la Moncloa ha decidit activar la repatriació que es durà a terme quan “l’estabilitat a la zona ho permeti”, segons confirmen fonts governamentals. L’objectiu: completar l’operació que pilotaran els ministeris d’Exteriors i de Defensa abans que s’acabi l’any.
Segons xifres de l’International Center for the Study of Radicalisation (ICSR), entre 1.000 i 1.200 dones europees es van unir –entre el 2012 i el
2019– a les files de grups gihadistes actius a Síria i l’Iraq, principalment a l’Estat Islàmic. Entre elles, les tres espanyoles que el Govern espanyol pretén fer tornar a Espanya: Yolanda Martínez, Luna Fernández, Lubna Miludi. A aquestes caldria afegir-hi Loubna Fares, de nacionalitat marroquina, però casada amb un combatent espanyol. La decisió espanyola s’ha accelerat després que països europeus com Alemanya, Bèlgica, Itàlia, Finlàndia, Països Baixos o França –entre d’altres– ho hagin fet. El canvi de posició del Govern francès l’estiu passat –que primer es negava a les repatriacions i després les va acceptar– va incrementar la pressió sobre Espanya.
Un funcionari del Ministeri d’Afers Exteriors es va desplaçar fins als campaments de presoners d’Al-Hol i Al-Roj, al nord-est de Síria, per comprovar la voluntat de tornar expressada per les dones. I verificar de primera mà les lamentables condicions de vida que suporten les dones i els seus fills.
El representant de la diplomàcia espanyola va establir amb elles les bases de les condicions de la seva possible tornada a Espanya. Parada obligatòria: l’Audiència Nacional. Sobre tres de les dones hi pesa una ordre de detenció internacional, acusades de col·laboració i integració en organització terrorista. Elles mantenen que van ser enganyades pels seus marits. Segons la seva versió, ni van combatre ni van participar en cap acció gihadista.
Després de passar a disposició judicial, l’Audiència Nacional haurà de decidir si en decreta l’immediat ingrés a presó provisional. També haurà de decidir sobre la custòdia dels fills, que tenen avis a Espanya.
El Reial Institut Elcano ja va advertir que hi ha dificultats per al processament judicial de les dones que van respondre a la crida de l’Estat Islàmic, ja que l’obtenció d’evidències incriminatòries sobre les activitats que hagin pogut dur a terme a favor del gihadisme “resulta en no pocs casos limitada des d’una perspectiva legal”.
Estan reclamades per l’Audiència Nacional després de marxar el 2014 per enrolar-se a l’Estat Islàmic